contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 31 de desembre de 2008 |
Què és Anticapitalistes


Què ens uneix?

Les dones i els homes d’Anticapitalistes ens organitzem políticament per lluitar per una ruptura revolucionària que permeti iniciar la construcció d’una societat socialista autogestionària lliure d’explotació, alienació i opressió, on tothom pugui participar d’una forma democràtica i pluralista en la construcció del futur col·lectiu. Som revolucionaris i revolucionàries perquè un món alliberat de la dictadura del capital només pot néixer mitjançant una ruptura radical amb el (des)ordre existent. No podem esperar res de bo d’un sistema que genera milions d’aturats, de precaris i de marginats als països rics i centenars de milions de persones mortes de gana als països del sud, ni fer-nos il·lusions sobre un sistema que amenaça amb la destrucció del planeta. Som revolucionaris perquè les reformes, sense un trencament amb l’Estat capitalista, no canvien la natura essencial del capitalisme. Mentrestant, la crisi de civilització no fa més que agreujar-se i s’accentua el militarisme, el retall de llibertats i el desenvolupament d’ideologies reaccionàries i fonamentalistes.

Formem part de la resistència i estem compromesos en la defensa de les orientacions anticapitalistes dels moviments socials. Creiem que cal treballar de manera unitària i organitzar-se democràticament per combatre eficaçment contra l’estat i el capital i qualsevol forma d’opressió. Cal impulsar una estratègia contra-hegemònica de construcció d’un bloc polític, social i cultural alternatiu capaç de desencadenar processos de convergència entre els diferents moviments socials al voltant de reivindicacions de caràcter transitori, la conquesta i consolidació de les quals requereix la confrontació amb el sistema i la lògica del capital. El projecte que estem construint vol relacionar la fermesa en els objectius socialistes amb les aliances socials i polítiques que fan avançar les demandes de les classes populars i fan més suportable la nostra vida quotidiana, sense perdre mai de vista l’objectiu de l’enderrocament del sistema que ens explota i oprimeix.

Continuar un vell combat!

Les dones i els homes d’Anticapitalistes a volem reconstruir el lligam entre els fils roig –que ha recorregut el segle XX des de Petrograd el 1917 a Barcelona el 1936, des de l’Havana el 1959 a París el 1968, des de Managua el 1979 a Chiapas el 1994–, verd –que pretén redefinir la nostra forma de produir, consumir i viure–, violeta –que lluita contra el patriarcat i l’opressió material i simbòlica de les dones arreu del món– i el de la lluita per l’emancipació del poble català i de tots els pobles amb tots els colors de la revolta que dibuixem els que estem compromesos amb la lluita per un altre món.

Creiem que l’esquerra mai no comença de zero, sinó que la memòria col·lectiva i l’experiència del passat fan possibles els somnis i els projectes del futur. Per tot això, a Anticapitalistes intentem recollir les aportacions del marxisme revolucionari, de l’ecologia política i del feminisme, tot extraient lliçons per al futur dels processos revolucionaris del passat –dels seus encerts i dels seus errors– i de la història dels moviments socials i les seves organitzacions, per tal d’intentar defugir els errors i els dogmatismes

Anticapitalistes... i unitaris!

Així és com treballem en els moviments socials, en els quals defensem el pluralisme i el respecte envers tots els corrents i sensibilitats que en formen part: tots els moviments socials han de tenir autonomia i s’han de dotar d’organismes propis i independents d’expressió i interlocució. Els i les militants d’Anticapitalistes creiem que els corrents anticapitalistes hem de ser ferms partidaris de la participació massiva i unitària de la gent en totes les lluites com a condició sine qua non per reconstruir una correlació de forces que aturi l’ofensiva burgesa i ens permeti reprendre de nou la iniciativa.

Confluir, teixir, sumar

El treball d’Anticapitalistes es caracteritza per l’esforç de fer confluir campanyes, plataformes i col·lectius per tal de consolidar i relacionar moviments entre si, tot contribuint a desenvolupar una perspectiva política de conjunt. També donem molta importància a la recerca de la unitat d’acció entre els nous moviments de resistència i el moviment obrer organitzat. Per això cal relacionar les lluites populars que van apareixent amb el conjunt de la classe obrera, essent ben conscients que, com deia Marx, “l’emancipació dels treballadors serà obra dels treballadors mateixos”... i de les treballadores!, i de les majories socials oprimides.

Avui dia, com ha demostrat el procés dels fòrums socials, aquesta orientació unitària pren una gran rellevància, sobretot si tenim en compte l’enorme fragmentació i precarietat que pateixen les treballadores i treballadors, cosa que ajuda a perpetuar la dominació i la discriminació. La fragmentació d’interessos i de subjectivitats que se’n deriva i la diversitat de les lluites i de les organitzacions implicades posen a l’ordre del dia la necessitat d’estratègies unitàries i flexibles que unifiquin totes les formes de resistència al capitalisme neoliberal.

Atenció a la formació

Una de les preocupacions centrals d’Anticapitalistes és la formació. Pensem que no és possible construir organitzacions revolucionàries sòlides i refundar una perspectiva socialista sense persones amb coneixements polítics, amb capacitat d’argumentació autònoma, de debat, d’elaboració i de crítica.

I en la política! Refundar un projecte revolucionari

Des d’Anticapitalistes sostenim que la reconstrucció de l’esquerra anticapitalista no s’esgota en l’enfortiment i en la consolidació de les xarxes d’activistes i els fòrums socials. També cal construir una organització política que reculli les aspiracions emancipatòries sovint presents al moviment social. Els i les militants de Esquerra Anticapitalista no ens sentim representats per les organitzacions polítiques existents i creiem que, juntament amb altres, cal impulsar la creació d’una nova organització que eviti que l’acumulació d’energies i demandes polítiques que emanen dels moviments combatius es dispersi.

Programa transitori de ruptura amb el capitalisme

En el context actual, els revolucionaris i les revolucionàries lluitem per unes conquestes socials que xoquen inevitablement amb la lògica del sistema i l’impugnen directament, com ara:

- L’abolició incondicional del deute extern dels països del Sud, la fi dels plans d’ajustament estructural, la instauració de controls sobre el moviment de capitals i la prohibició dels paradisos fiscals; la fi del procés de liberalització de l’economia mundial impulsat en el marc de l’OMC i la disolució del BM, l’FMI i l’OMC i la seva substitució per organitzacions internacionals democràtiques.

- Cal combatre el militarisme i la guerra imperialista, lluitant pel desarmament nuclear i convencional, per la dissolució de l’OTAN i denunciar els interessos del complex militar-industrial i les noves estratègies de guerra preventiva impulsades pels Estats Units i la Unió Europea. També cal lluitar contra els retalls de llibertats, drets civils i democràtics fets en nom de la “guerra contra el terrorisme” o el control de la immigració.

- Defensem una reducció dràstica de la jornada laboral i el dret a un treball digne, estable i amb drets. L’ofensiva neoliberal no fa més que augmentar l’atur i vol augmentar les hores de feina dels que encara en tenen. Per trencar amb aquesta lògica irracional, cal imposar una reducció dràstica de la jornada laboral sense pèrdua de salari per treballar tothom, treballar menys, facilitar el repartiment de tot tipus de treball (incloent el tradicionalment invisible o no pagat com el treball domèstic, familiar o de cura), canviar la societat i viure millor (sense l’estrès de qui no dóna l’abast a la feina, les depressions dels aturats i l’angoixa i l’ansietat dels precaris). El nivell de productivitat de les economies actuals s’ha de posar al servei de les persones treballadores per millorar el seu lleure i la seva qualitat de vida i no al servei dels guanys dels capitalistes.

- Diem que cal finançar millor i ampliar qualitativament els serveis públics (l’ensenyament, la sanitat, l’atenció de la gent gran, les escoles bressol…) i lluitar per la “renacionalització” i socialització dels serveis privatitzats o subcontractats. Es tracta de defensar el bé comú contra la lògica de privatització i desposessió neoliberal. Cal que paguin els rics, els especuladors financers, les grans fortunes i les rendes del capital, mitjançant impostos directes progressius, i no el conjunt de la població treballadora, que a hores d’ara paga enormes impostos indirectes cada cop que consumeix productes bàsics.

- Cal treballar per la unitat de tota la classe treballadora, i l’única forma de fer-ho és satisfer les reivindicacions específiques de tots els seus integrants: cal lluitar pels drets democràtics de les dones i per un salari igual entre homes i dones que ocupen el mateix lloc de treball; hem de lluitar perquè les feines no siguin menystingudes quan les duen a terme dones; cal regularitzar tots els “sense papers” i dotar-los dels mateixos drets democràtics que els treballadors autòctons; cal imposar un respecte envers totes les orientacions sexuals… En definitiva, cal lluitar contra totes les discriminacions específiques que creen insolidaritat al si de les classes populars i contribueixen a obnubilar els objectius emancipatoris del conjunt dels explotats. El dia que la classe treballadora en sentit ampli pugui resoldre les reivindicacions de tots els oprimits i atreure’s al seu camp les capes mitjanes progressistes tindrà l’hegemonia necessària per vertebrar una transformació socialista de tota la societat.

- Cal desenvolupar les reivindicacions específiques dels moviments feminista i gai-lèsbic, tot contribuint a aprofundir les transformacions de les relacions entre les persones en una clau emancipatòria i fugir de visions reduccionistes que no entenen que l’opressió de les dones i de certes orientacions sexuals són anteriors al capitalisme i probablement es mantinguin després del seu enderrocament. Així doncs, cal impulsar moviments autònoms de dones i de gent LGBT (lesbianes, gais, bisexuals, transexuals), ja que posar fi a l’explotació capitalista és condició necessària, però no suficient, per assolir la plena emancipació individual i col·lectiva.

- Cal iniciar una reconversió ecològica de l’economia i crear una nova cultura de la sostenibilitat mitjançant polítiques que aturin la destrucció ambiental –evitant els consums desmesurats d’aigua i energia i creant una nova cultura de l’aigua, prohibint els cultius transgènics i garantint el dret a la sobirania alimentària i a la terra dels pobles, desenvolupant alternatives energètiques per tancar les nuclears…– i introduir criteris ecosocialistes en les grans decisions econòmiques: aturar la privatització dels recursos naturals, impulsar sistemes públics de mobilitat i introduir una planificació democràtica de l’economia per satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població, tot combatent l’espiral productivista del consumisme capitalista i la crisi ecològica actual, que és una veritable crisi de civilització.

- Cal avançar en l’exercici de la democràcia per superar el capitalisme: votar cada quatre anys no és democràcia, sinó “parlamentarisme burgès” i la renovació periòdica de polítics professionals. Nosaltres defensem un exercici constant per part de la ciutadania d’un poder de decisió i de control sobre totes les polítiques que afecten la seva vida. Així doncs, la democràcia socialista haurà de combinar un exercici efectiu de sobirania per part del poble català, un control obrer sobre les decisions al lloc de treball i formes de poder polític “consellista” a nivell local que complementin, amb democràcia directa i pressupostos participatius, les institucions democràtiques representatives. Tanmateix, el procés de democratització portat fins a les seves últimes conseqüències haurà de vèncer les resistències de les classes dominants amb la força de la raó i, si cal, amb la raó de la força.

Des de Esquerra Anticapitalista creiem que la realització dels ideals igualitaris, democràtics i autogestionaris comuns al socialisme revolucionari, al moviment feminista, al moviment d’alliberament dels gais i les lesbianes i a l’ecologia política no podran dur-se a terme sense atacar de soca-rel la propietat privada dels recursos naturals i dels mitjans de producció i l’acumulació cega del capital; sense una ruptura radical amb un sistema que genera injustícies, explotació, misèria, fam, guerra, opressió i destrucció. Així doncs, la revolució socialista segueix essent un objectiu fonamental per a aconseguir transformacions substancials de la societat i obrir una porta a l’esperança, tot trencant amb la roda infernal del capitalisme.

Un projecte internacionalista a l’alçada dels reptes actuals

Esquerra Anticapitalista és una organitzacio internacionalista perquè el capitalisme és un sistema mundial que ha internacionalitzat la lluita de classes i la possibilitat mateixa de construir una alternativa socialista. Som internacionalistes perquè som solidaris dels pobles oprimits dels dits “països del sud” i perquè lluitem per noves relacions entre les nacions. Creiem que les grans potències imperialistes no tenen dret a dirigir els destins dels països empobrits. Som internacionalistes perquè combatem el militarisme de les grans potències, però tanmateix defensem el dret dels oprimits a alliberar-se, si cal, amb les armes a la mà.

Creiem també que, per fer front a un capitalisme organitzat a nivell mundial, fortament centralitzat –mitjançant organitzacions com l’FMI i l’OMC a escala global i per protoestats com la UE a Europa– i defensat per la força militar –l’OTAN n’és el braç armat–, és imprescindible establir vincles permanents i desenvolupar iniciatives conjuntes amb altres organitzacions revolucionàries d’arreu del món, cosa que ens ha conduït a treballar al si de la Quarta Internacional. Aquesta organització va néixer en els temps més foscos del segle XX –la vigília de la Segona Guerra Mundial– amb l’objectiu de rescatar la legitimitat de la Revolució d’Octubre i de no confondre el comunisme amb la catàstrofe política i moral de l’estalinisme. Avui dia, gràcies al ressorgiment massiu de pràctiques i moviments internacionalistes, la Quarta Internacional contribueix a construir una futura corrent internacional anticapitalista de masses.

Uneix-te a Esquerra Anticapitalista!

Per portar endavant aquest projecte, per fer realitat els teus somnis, per assolir una societat de dones i homes lliures... uneix-te a nosaltres! El teu esforç i treball són necessaris, perquè sense militància no hi ha lluita, sense lluita no hi ha organització i sense organització no hi ha projecte revolucionari... La teva opinió, pensament i participació són imprescindibles. S’ha acabat el temps de la passivitat de l’esquerra, del conformisme, del deixar fer als poderosos, de considerar que els assumptes públics són cosa dels polítics. Ha arribat el temps de les persones, dels pobles, dels rebels, del canvi i l’acció. És l’hora de construir una esquerra revolucionària i alternativa, una esquerra d’esquerres. Rebel·la’t i lluita… organitza’t a Esquerra Anticapitalista!

En castellano:

¿Qué es Izquierda Anticapitalista?


A la mateixa secció:


Mobilització, moviment i organització


Introducció a la qüestió nacional: Un debat al voltant de Catalunya i el País Valencià. Seminari de formació organitzat per Anticapitalistes.


Jornada de formació d’Anticapitalistes: La teoria marxista de les crisis econòmiques. Fonaments i implicacions.


Quin Programa per a quin Canvi. Formació Anticapitalistes.


Acte en solidaritat amb Unitat Popular i el poble grec, amb Yorgos Mitralias. Elx, dijous 17, 20.15h.


Dos diputados autonómicos andaluces de Podemos viajan a Atenas para apoyar a Unidad Popular


Tesis políticas de Anticapitalistas aprobadas en el Congreso Confederal de 17 y 18 de enero de 2015.


Xerrades de Martí Caussa a Alacant i a Elx: Catalunya 9N. Pel dret a decidir i per la transformació social


Programa provisional de la V Universitat d’Estiu Anticapitalista (19-24 d’Agost)


Campamento internacional de jóvenes revolucionarios/as

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com