El Periódico de Catalunya | 19-4-04

Najaf. — El dirigent xiïta radical Muqtada al-Sadr ha fet una crida a les seves milícies a suspendre els atacs contra les tropes espanyoles després de l’anunci fet per José Luis Rodríguez Zapatero d’ordenar la immediata retirada de les forces desplegades a l’Iraq, ha assegurat un col·laborador del clergue.

Segons han informat fonts de l’oficina de Muqtada a Najaf, el portaveu oficial de l’Exèrcit del Mahdi, Qais al-Khazali, ha demanat als iraquians "contribuir a la seguretat de les tropes espanyoles fins que tornin al seu país, sempre que es comprometin a no llançar cap atac contra el poble" de l’Iraq.

Moratinos i Bono van parlar amb els EUA, la UE i l’ONU

El ministre d’Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, ha assegurat que la decisió de retirar les tropes de l’Iraq es va prendre fa "setmanes" i ha afirmat que ell mateix i el titular de Defensa, José Bono, van tenir l’"obligació de sondejar i avaluar la situació" amb els Estats Units, els socis de la UE i l’ONU.

En declaracions a la Cadena SER, Moratinos ha explicat: "Ara comencem a executar el que s’havia planificat unes setmanes abans" i per això va tenir "contactes immediats" amb representants dels Estats Units, Polònia, la Gran Bretanya, França, Alemanya, els països àrabs i les Nacions Unides.

Així mateix, ha explicat que "unes hores abans" que el president del Govern anunciés la decisió de retirar les tropes espanyoles de l’Iraq va parlar amb el secretari d’Estat nord-americà, Colin Powell. "No li amago que hi va haver una certa decepció per part del secretari d’Estat, però també em va dir que entenia el caràcter polític de la decisió i que, evidentment, volia mantenir amb mi, així com amb tota l’administració espanyola, el millor nivell de relacions", ha dit Moratinos.

Rice va estar "ponderada i moderada"

El ministre ha confirmat que viatjarà demà a Dublín, seu de l’actual presidència irlandesa de la UE, on es reunirà amb el seu homòleg irlandès "per informar la presidència del Consell" europeu de la decisió del Govern, i que es traslladarà a continuació a Washington, on té previst reunir-se amb Powell, la consellera de Seguretat presidencial, Condoleezza Rice, i "representants del Congrés i del Senat nord-americans".

Ha considerat que la reacció de Rice ha estat "ponderada i moderada" i ha recordat que els Estats Units es troben en campanya electoral i "en una situació sobre el terreny, a l’Iraq, molt complicada, on hi ha una situació militar i de seguretat d’elevat risc".

"Lògicament esperen que la nostra decisió no afecti en general el conjunt del desplegament militar nord-americà, i això ho comprenem i entenem, però també els hem demanat que entenguin i comprenguin les nostres raons", ha dit.

Començar amb un missatge clar

Ha reiterat que el PSOE tenia "la il·lusió, l’esperança i el compromís de crear una nova dinàmica a l’Iraq" en què l’ONU tingués un paper d’"assumpció de la responsabilitat política, però també del comandament militar", i ha dit que, una vegada constatades les dificultats, "seria una irresponsabilitat i una falta de resposta" a l’electorat espanyol continuar amb "un model que no ha donat cap via de solució a aquesta crisi que ja fa molt temps que dura".

Ha assegurat que la decisió anunciada ahir per Rodríguez Zapatero suposa "posar punt final a tot aquest mar incerteses, dubtes i inquietuds", ha recordat que avui "hi havia un relleu de tropes" i ha afegit que "s’havia de començar amb un missatge clar que es compleix el que es promet".

La "fal·làcia" de Rajoy

Finalment, s’ha referit a la reacció del secretari general del PP, Mariano Rajoy, que va dir que la retirada debilita la posició d’Espanya respecte al terrorisme, i ha dit que "és una fal·làcia" i que suposa "barrejar aigua amb oli".

Ha destacat que el Govern es comprometrà a "incrementar la lluita internacional contra el terrorisme en les àrees que considerem prioritàries" i que "Espanya les assumirà amb fermesa i, sobretot, amb una enorme determinació".