contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 31 de gener de 2018 |
República Catalana: L’ajornament de la investidura de Puigdemont fa aflorar dues estratègies dins l’independentisme

Pere Martí / Carles Puigdemont / Vicent Partal

La decisió del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, d’ajornar el debat d’investidura de Carles Puigdemont ha fet aflorar amb tota cruesa les contradiccions que conviuen al si de l’independentisme des de fa mesos, però que fins ara no s’havien explicitat. Contradiccions que són fruit de dues estratègies que han conviscut amb una tensió somorta i que va més enllà de la lluita per l’hegemonia de l’independentisme entre Junts per Catalunya i ERC.

La discrepància estratègica se centra en la conveniència o no del manteniment de la unilateralitat. Carles Puigdemont i Junts per Catalunya són partidaris de mantenir-la perquè consideren tancada qualsevol possibilitat de negociació amb el govern espanyol, si més no mentre Mariano Rajoy encapçali l’executiu espanyol, i defensen de restituir el govern de Catalunya anul·lat per l’aplicació de l’article 155 per fer efectiva la República. Curiosament, en aquests moments coincideixen amb la posició de la CUP. Esquerra, en canvi, creu que s’ha d’abandonar aquesta estratègia i que la prioritat actual exigeix de recuperar les institucions, aixecar el 155, nomenar un govern ‘eficaç’ que permeti d’eixamplar la base del moviment sobiranista i no forçar cap més acte de ruptura fins que no hi hagi una majoria més àmplia que superi de llarg el 50%. Esquerra volia implantar aquesta estratègia després de les eleccions del 21-D, quan comptava de guanyar-les amb comoditat i situar Oriol Junqueras com a president de la Generalitat. Però el guió es va tòrcer perquè, desmentint tots els pronòstics demoscòpics, el guanyador va ser Carles Puigdemont amb una força política acabada de crear.

El resultat del 21-D va fer augmentar la tensió perquè ERC sap que la restitució del president Puigdemont no permet d’evitar actes de ruptura. La seva investidura mateix ho és, un acte de ruptura, perquè el Constitucional espanyol, d’acord amb els interessos del govern de Rajoy, ha decidit de prohibir-la, com ha reconegut Torrent en el seu discurs. Tot i reiterar que el seu candidat continua essent Puigdemont, ERC pensa que el cost d’una ‘investidura simbòlica’ pot ser massa elevat penalment si després Puigdemont no pot exercir de president amb ‘normalitat’. En canvi, Puigdemont proposa que en un moment ‘excepcional’ com el que viu el país el govern es pot encapçalar políticament des de Brussel·les amb un executiu de gestió encapçalat per un conseller de Presidència que tingui un perfil ‘tècnic’. I donar més pes polític a organismes de nova creació, com ara l’Assemblea Constituent. Un organisme pactat amb la CUP i teòricament també amb ERC que hauria d’impulsar el procés constituent.

Amb l’ajornament de la investidura, Esquerra vol forçar que Junts per Catalunya proposi un candidat alternatiu, que no posi en risc ni la mesa ni els diputats del Parlament, cosa que Junts per Catalunya s’ha negat a fer fins ara, perquè ho considera una ‘claudicació’. Si no hi ha cap negociació que desfaci el blocatge evidenciat avui, la possibilitat d’unes noves eleccions anirà prenent forma, tot i que d’entrada no les vol ningú i, paradoxalment, no les pot convocar ningú. Ningú llevat de Rajoy.

Un dels factors que ha indignat Junts per Catalunya i la CUP amb ERC és que van negociar fins ahir a la nit un document conjunt que no tan solament incloïa la investidura de Puigdemont, sinó també línies generals del futur govern. Hi van participar Laura Borràs, Quim Torra i Aurora Madaula part de JxCat, els quatre diputats de la CUP i Josep Ginesta i Gerard Gómez del Moral per part d’ERC. Els representants d’ERC no van comunicar en cap moment als seus interlocutors la intenció d’ajornar el ple d’investidura.

30/1/2018

vilaweb


Carles Puigdemont: Junts fins a la plenitud de la nostra llibertat

30/1/2018


El parlament no és del TC, és de la gent

«La força d’aquest moviment la teniu vosaltres, la té la gent. Si cada pas que s’ha volgut fer ha hagut de comptar amb el vostre permís per a fer-lo possible, aquesta vegada no haurien d’aconseguir que fos diferent»

Vicent Partal

La decisió d’ajornar el ple d’investidura és aclaridora: posa en relleu finalment l’existència de dos projectes diferents dins l’independentisme. Són dos projectes que ja s’havien fet visibles a l’octubre, si bé en aquell moment no tenien forma partidista. Aleshores alguns dirigents del PDECat i alguns d’ERC eren partidaris de proclamar la independència i alguns dirigents del PDECat i alguns d’ERC n’eren contraris. Ara sembla que l’enfrontament sí que segueix una línia més clàssica, de partit, amb ERC per una banda i Junts per Catalunya i la CUP per una altra. Repetició, per cert –i crec que això no és precisament una anècdota–, del que ja passà el 9-N.

Però no ens enganyem. La qüestió no és de cap manera una qüestió de noms. La qüestió no és Puigdemont sí – Puigdemont no. La qüestió és si l’independentisme es manté en la lògica unilateral que després del 9-N el va dur a guanyar les eleccions del 27-S, a proclamar la República i a tombar el 155 en les eleccions del 21-D, o si, per contra, l’independentisme entra en la lògica de l’estat i accepta que la legalitat espanyola no es pot desbordar. Això, en definitiva, ha fet aquest matí el president Roger Torrent. Torrent ha mantingut la retòrica de l’independentisme, amb paraules contundents, però amb els fets ha col·locat el parlament, per primera vegada, en la lògica del Constitucional i de Rajoy. I és per aquesta raó que l’ha aplaudit tant l’unionisme.

Tanmateix, la tensió entre els partits independentistes amaga en aquests moments unes preguntes que tots ens fem i que cal suposar que Esquerra Republicana aclarirà de seguida. Perquè aquests ajornament bé ha de tenir un termini. De manera que en algun moment ERC haurà de dir si accepta la investidura de Puigdemont i, per tant, esquiva la lògica de la Moncloa, o bé si definitivament no accepta de dur-la al ple i, per tant, confirma que no farà el gest si no l’autoritza Madrid. Que quede clar: Esquerra té el dret, si ho vol, d’intentar un camí diferent. Però així no envia la pilota a Madrid, com han dit aquest matí, sinó que l’envia als ciutadans.

Perquè el moviment independentista ha pujat des de baix, des de la gent. I al final, potser a curt termini i tot, serà la gent, seran els dos milions de roques fermes que ens han menat fins ací qui decidiran què volen fer. I ho decidiran amb plena llibertat, com ho han anat fent aquests darrers anys i diguen què diguen els polítics. Seran els votants, al final, qui decidiran si accepten que cal acomodar-se a la situació i salvar l’autonomia o bé mantenir el mandat que fins ara els havia proposat el 9-N, el 27-S, l’1-O i el 21-D, el d’avançar en la República. Això, estigueu-ne segurs, no ho decidiran els polítics, ni ho decidirem els opinants, ni encara menys els jutges ni el govern espanyol.

Potser algú se sentirà trist o cansat per la perspectiva d’haver de tornar a fer aclariments. Però, aleshores, deixeu-me recordar que si som on som és sobretot perquè més de dos milions de catalans van fer cas omís, a les urnes i al carrer, de les enormes pressions provocades pel 155, de les amenaces de tota mena rebudes, de les agressions. La força d’aquest moviment la teniu vosaltres, la té la gent, com ja es demostra, per exemple, ara mateix davant el parlament. Si cada pas que s’ha volgut fer ha hagut de comptar amb el vostre permís per a fer-lo possible, aquesta vegada no haurien d’aconseguir que fos diferent.

30/1/2018


A la mateixa secció:


Entrevista a Ramon Cotarelo, filòsof i politòleg: "a Catalunya l’independentisme és un moviment social d’àmplia base"


‘Estimadíssima Núria’: la carta de resposta de Jordi Cuixart a Núria Cadenes.


La investidura de Puigdemont i les tensions de l’independentisme


Alacant (L’Alacantí): Acte de l’Espai de Trobada per la Llibertat. Les classes populars enfront del Règin del 78. Autodeterminació o repressió.


República Catalana: Rumb cap a la col·lisió


República Catalana: To recuperat


Hi ha una manera d’investir Puigdemont i no frenar la recuperació de les institucions


Renunciar davant un tribunal sectari


Al País Valencià: Democràcia i Llibertat


Decidim fa una crida al poble valencià a mobilitzar-se contra l’espoli

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com