contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 28 de gener de 2018 |
Adeu a la privatització de la sanitat valenciana

Daniel Martin

L’1 d’abril el govern valencià iniciarà un viatge al passat per tornar a l’any 1999, quan tots els ciutadans del País Valencià eren atesos en hospitals i centres d’atenció primària públics. Amb aquest recorregut la conselleria de Salut Universal pretén recuperar l’atenció directa de 897.000 ciutadans, el 20% de la població, que actualment estan adscrits a departaments sanitaris administrats mitjançant concessions a empreses privades. El camí per assolir aquesta fita serà costerut i llarg. A més de la batalla judicial engegada per les empreses concessionàries, el Consell també haurà de salvar l’oposició de la Confederació Empresarial Valenciana, el Partit Popular i, en menor mesura, de Ciutadans.

L’executiu valencià defensa que la recuperació de la gestió pública permetrà disposar d’un servei sanitari “més sostenible i de més qualitat”. Ho assegura la consellera de Salut Universal, Carmen Montón, que afirma que amb l’externalització el cost s’incrementa perquè “cal afegir-hi el benefici empresarial”. “Són uns recursos que s’escapen del sistema. Si ho gestionem públicament, ens quedem amb aquests diners i els dediquem a millorar el servei i els drets laborals”, diu. Els arguments de Montón són oposats als de les empreses concessionàries, que asseguren que amb la gestió privada hi ha més aprofitament dels recursos econòmics. Així ho afirma Javier Palau, director del departament sanitari de la Ribera, un dels cinc externalitzats, que subratlla que “el marge de benefici està limitat per contracte a un 7,5%; si se supera, l’administració decideix si es reinverteix o no”. Per a Palau, aquest condicionant garanteix “que no prevalguin els criteris mercantils sobre la visió assistencial”.

En el mateix sentit s’expressa José Juan Zaplana, portaveu de Sanitat a les Corts Valencianes del Partit Popular, que defensa que sense la inversió aportada per les empreses concessionàries “no es disposaria de la xarxa i els serveis existents actualment”. “L’administració no tenia els recursos per fer aquests edificis”, sentencia Zaplana.

Recuperació progressiva

La primera parada del trajecte serà recuperar la gestió de l’Hospital de la Ribera perquè és aquí, i als centres d’atenció primària d’aquesta comarca, on es va iniciar el model i, per tant, on primer finalitzarà el contracte, en concret el 30 de març. Des de fa 19 anys, aquest departament sanitari on resideixen 247.000 ciutadans és administrat per l’empresa Ribera Salud, que és present en quatre dels cincs departaments externalitzats. Ribera Salud actualment pertany al Banc Sabadell, amb un 50% de les accions, i a l’asseguradora nord-americana Centene, amb l’altre 50%.

La següent etapa del camí serà revertir la concessió que inclou la major part de la comarca de la Marina Alta i que afecta 150.000 habitants. A diferència del cas de la Ribera, on les concessionàries han interposat recursos judicials que, fins ara, ha rebutjat la justícia, l’empresa gestora, Marina Salud, que és propietat de DKV Seguros, amb un 65% de les accions, i Ribera Salud, amb un 35% del títols, sí que és favorable a finalitzar la seva gestió i rescindir el contracte, que expira el 2024. Així ho ha confirmat Carmen Montón, que es mostra “optimista” sobre l’evolució de les negociacions i reitera l’esperança que s’acabin abans de les eleccions autonòmiques del maig del 2019.

La recuperació de les tres concessions restants quedarà pendent per a la legislatura vinent, i la reversió dependrà, en bona mesura, de si les forces progressistes es mantenen al capdavant del govern valencià o si es produeix un tomb cap a partits conservadors. Montón reitera que si es repeteix un executiu d’esquerres l’objectiu serà “recuperar la resta de departaments en concessió”. Per contra, José Juan Zaplana avança que el Partit Popular “mantindrà el model de col·laboració pública i privada”.

De les tres concessions que mantindran aquesta legislatura la gestió externalitzada, dues són administrades per Ribera Salud. Són els departaments sanitaris de la comarca del Vinalopó i el Baix Segura, tot i que no íntegrament, on resideixen 150.000 i 156.000 habitants, respectivament. Els seus contractes s’acaben el 2025 i el 2021. L’altra concessió, que administra l’empresa Sanitas, la formen una part de les comarques de l’Horta i la Foia de Bunyol, i abasta una població de 194.000 ciutadans. En el seu cas, el contracte es tanca el 2024.

Gestió pública o privada?

El debat sobre els beneficis o perjudicis de la gestió externalitzada ja és antic. De fet, l’administració està farcida de concessions a empreses privades. No és el cas de l’àmbit sanitari, en què llevat de l’experiència valenciana, a la resta de l’Estat la seva aplicació és residual.

Per a la consellera Carmen Montón, “la salut no té la mateixa lògica que la indústria i s’ha d’entendre com un dret”. Per al diputat popular José Juan Zaplana, l’administració “no en pot assumir tota la gestió de manera directa”. Amb tot, el polític conservador admet que l’experiència valenciana demostra que “cal millorar els controls, exigir a les empreses més transparència i evitar que derivin a la xarxa pública les atencions més costoses”.

Si traslladem el debat als professionals, els posicionaments també són diversos. El vicesecretari de comunicació del Sindicat de Metges del País Valencià, Ricardo Llevata, diu que la seva organització és favorable a la recuperació de la gestió pública i afirma que quan s’assegura que les concessions són més rendibles “s’obvia que, en el cas valencià, el transport, la farmàcia de primària i elements com les pròtesis les paga la conselleria i no l’empresa concessionària”. Llevata també defensa que la rendibilitat econòmica que ofereix l’empresa privada es basa “en pitjors condicions laborals per als treballadors i que en la compra de productes poden regir-se pel dret privat”.

Per contra, Javier Sempere, metge al centre de salut d’Alzira i membre de la plataforma Sanitat Sols Una que defensa el manteniment del model de col·laboració pública i privada, destaca que “davant les veus que expliquen que el sistema sanitari és insostenible, cal demostrar que hi ha noves vies de gestió”. “Ho veiem en tots els àmbits, amb la gestió de les carreteres i de l’aigua, que es fa mitjançant empreses privades. ¿Per què no es pot fer el mateix amb la salut? Els treballadors hem d’evolucionar i oblidar-nos del pare estat”.

La pluralitat d’interessos en el procés de recuperació de les concessions sanitàries garanteix un recorregut ple d’entrebancs i, molt probablement, només les eleccions del 2019 determinaran quin serà el destí final.

29/1/2018

ara


El gobierno valenciano encarrila el primer rescate público de un hospital privatizado

Adolf Beltran

No será una entrega de llaves sino más bien de claves informáticas. El próximo 1 de abril, la Generalitat Valenciana "dará la bienvenida a todo un departamento de salud a la gestión pública", en expresión de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública, Carmen Montón, que se refiere al hospital de la Ribera y todo el departamento que de él depende y que da servicio a una zona de 250.000 habitantes.

El rechazo por el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana de la pretensión de la concesionaria Ribera Salud (participada por la empresa norteamericana Centene y el Banco Sabadell) de paralizar cautelarmente el proceso de rescate de este hospital privatizado, el primero que creó el PP y que dio nombre al "modelo Alzira", permite al gobierno valenciano encarrilar una de sus promesas más relevantes, recogida en el Pacto del Botánico: iniciar el rescate de las concesiones sanitarias entregadas a la gestión privada.

La del hospital de Alzira será, más que una reversión, una no renovación. Ante la caducidad de la concesión, la Generalitat ha decidido no prorrogarla. Una postura que ha desencadenado una fuerte ofensiva de Ribera Salud, cuyo consejero delegado es Alberto de Rosa, contra la consellera para tratar de evitarlo.

El hecho es que a nueve semanas de la fecha de entrega de la gestión al sistema público de salud, el proceso avanza inexorable, sobre todo porque los trabajadores del hospital y de todo el departamento de la Ribera "están colaborando muy bien", según reconoce Carmen Montón. La fórmula utilizada para incorporar a los cerca de 1.800 trabajadores que no son funcionarios (aproximadamente 300 son personal estatutario de la sanidad pública) es convertirlos en "personal laboral a extinguir", una figura que preserva sus derechos y les da seguridad.

A la colaboración del personal se suma la favorable predisposición de los alcaldes de la comarca. "Hemos tenido reuniones municipio a municipio", explica la consellera, "con alcaldes socialistas, de Compromís y del PP. Saben que mejoraremos las condiciones de la atención primaria". La Generalitat ha previsto un plan especial de inversiones en ese departamento de salud de 6,9 millones de euros orientado a mejorar la tecnología -por ejemplo, la planta de oncología del hospital-, y las dotaciones y medios de los centros de salud y consultorios.

Los problemas vienen de la empresa concesionaria, que se resiste a ceder. Mientras Ribera Salud acudía a los tribunales para intentar paralizar el proceso y para complicar la gestión de la conselleria en ámbitos y cuestiones que no la afectan directamente, la oficina del comisionado de la Generalitat en el departamento que se va a rescatar, Salvador Llopis, mantiene un tira y afloja con la dirección del hospital de la Ribera.

Un buen ejemplo es el proceso para determinar la relación de puestos de trabajo de los que la Generalitat Valenciana se tendrá que hacer cargo a partir del 1 de abril. La convocatoria a finales de diciembre a los trabajadores para que acudiesen a unas dependencias habilitadas en el comisionado para aportar documentación y contrastar sus datos laborales fue acogida por el director gerente de Ribera Salud, Javier Palau, con una queja de que eso causaba "una avalancha de solicitudes" a su departamento de personal.

Según comunicó el gerente de la concesionaria el 12 de enero, la entidad no puede facilitar a sus profesionales la copia original de sus contratos y estos "tienen funciones inaplazables que realizar". Por lo que solicitaba la rectificación de la convocatoria de la conselleria. El comisionado respondió que "el procedimiento se ha elaborado de forma que no se produzca ninguna incidencia de tipo asistencial, al haberse solicitado la información de manera nominal y escalonada".

El hecho es que las dificultades se centran en el traspaso de información. Un proceso que está previsto en las normas de reversión que también recurrió Ribera Salud. Poco a poco, la conselleria, además de elaborar el modelo de nómina que aplicará cuando se haga cargo del personal, está recabando datos sobre los contratos que el hospital de Alzira mantiene con las empresas que suministran agua y electricidad, que se encargan de la limpieza, el catering o los servicios informáticos, para convocar los concursos necesarios y garantizar el funcionamiento.

La cuenta atrás ya está en marcha para que el 1 de abril el sistema valenciano de salud asuma la gestión de un nuevo hospital y su departamento. Todo apunta a que la liquidación económica y la resolución de los recursos judiciales tardarán más. El resultado abrirá el camino para repetir la operación con el resto de hospitales privatizados, en Torrevieja (cuya concesión caduca en 2021), Dénia (2023), Manises (2024) y Elche-Vinalopó (2025).

27/1/2018


A la mateixa secció:


Ribera Salud es llança a frenar la reversió de l’Hospital de Dénia gràcies a una nova llei estatal


Marea Blanca contra la imposició del govern de Madrid de l’acord amb Farmaindústria. La Generalitat assumeix l’acord per a poder obtenir finançament.


La (dudosa) inconstitucionalidad de la sanidad universal valenciana


Odusalud denuncia la última sentencia del TC que anula la asistencia sanitaria universal en el País Valencià


Estudiantes enseñan política sanitaria al gobierno del PP: No al acuerdo con Farmaindustria que quiere imponer el gobierno a las CC.AA


El TSJ rebutja la suspensió cautelar de la reversió al sistema públic de l’Hospital d’Alzira


Els malalts mentals, indefensos davant la "contenció mecànica"


Què diu la Marea Blanca de l’infrafinançament de la Generalitat Valenciana?


Ribera Salud maniobra para aferrarse a la gestión de los hospitales privatizados que está a punto de perder


Pero, ¿quién paga la sanidad universal?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com