contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 9 de gener de 2018 | Manuel
Onada repressiva contra la dissidència política a les xarxes

Alex Romaguera

La matinada del 4 de novembre passat, Alfredo Remírez ingressava a la presó biscaïna de Basauri per un delicte d’enaltiment del terrorisme. Els fets pels quals ha estat empresonat es remunten a les festes d’Amurrio de 2005, quan en el transcurs del chupinazo, va exhibir des del balcó del consistori un ninot de cartó en solidaritat amb els presoners polítics de la localitat. “Volia mostrar el meu afecte i denunciar, de forma original i pacífica, que estan allunyats injustament de les seves cases en aplicació de la inhumana política de dispersió imposada per l’Estat espanyol”.

Arran d’aquella acció, l’Audiència Nacional espanyola va condemnar-lo el 2009 a un any de reclusió i a la inhabilitació absoluta per un període de sis anys. Ja el 2015, Remírez va ser arrestat de nou en el marc de l’Operació Aranya, cosa que el va portar, dos anys després, a pactar amb la fiscalia una multa de 5.400 euros i 14 anys d’inhabilitació a canvi de no ser empresonat.

Ara fa uns mesos, però, quan creia que el cas s’havia tancat, la sala del tribunal que l’havia encausat el 2009 va considerar que, en haver tingut una segona pena d’inhabilitació, Remírez era reincident, de manera que havia de passar un any privat de llibertat. “Han ordit una enginyeria jurídica per castigar-me amb la presó”. Així ho explicava a la Directa poques hores abans d’ingressar al penal de Basauri.

Teranyina repressiva

L’empresonament de Remírez s’inscriu en l’onada repressiva que l’Estat desplega els últims anys contra la dissidència política a les xarxes, particularment a Facebook i Twitter. Una ofensiva que va iniciar-se l’abril de 2014 sota el paraigües de l’anomenada Operació Aranya, de resultes de la qual la Guàrdia Civil ha detingut 76 persones acusades d’enaltiment del terrorisme.

Alfredo Remírez va ser arrestat en la tercera d’aquestes operacions, realitzada el maig de 2015, durant la qual també va ser detingut César Strawberry, integrant del grup Def con Dos. A aquest músic, el Tribunal Suprem va condemnar-lo a 18 mesos per una sèrie de tuits i un retuit en què ironitzava sobre el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, segrestat per ETA l’any 1996.

Strawberry, a qui també van imposar-li sis anys i mig d’inhabilitació, va ser considerat culpable dels delictes d’enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes. Dos supòsits previstos en els articles 578.1 i 578.2, i 579 bis, del Codi Penal, als quals l’alt tribunal va esgrimir per condemnar-lo. Segons el jutge instructor del cas, els missatges del músic madrileny alimentaven el discurs de l’odi, legitimaven el terrorisme com a fórmula de solució dels conflictes i denigraven les víctimes. Així doncs, malgrat el sentit humorístic de les piulades i l’absolució dictada amb anterioritat per l’Audiència Nacional espanyola, el Suprem va castigar-lo amb una pena de presó.

Una situació similar ha viscut la jove murciana Cassandra Vera, que després de ser arrestada en la quarta Operació Aranya, desfermada setmanes abans que tinguessin lloc els comicis a les Corts espanyoles de 2016, va ser condemnada a un any i mig de presó i set d’inhabilitació per mofar-se de l’atemptat en què va morir l’almirall Luis Carrero Blanco el desembre de 1973. Si bé la mateixa Lucía Carrera Blanco, neta del successor de Franco, va restar importància als missatges i Vera va esgrimir que “no pretenien enaltir ETA sinó fer humor d’aquell episodi de la història”, l’Audiència Nacional va parapetar-se darrere l’article 578 per sancionar-la amb una pena que, al ser inferior a dos anys, ha evitat que ingressés a presó.

Els acudits sobre Carrero Blanco ja havien provocat que, l’any 2015, el jove Beñat Lasa fos condemnat a 18 mesos. A diferència de Cassandra Vela, l’Audiència va argüir en aquest cas que la publicació d’una imatge de l’atemptat eren motiu suficient per processar i condemnar l’encausat.

578: codi contra la dissidència

L’arbitrària aplicació de l’article 578 ha estat denunciada per diverses entitats, entre les quals Amnistia Internacional, que en el seu informe corresponent al període 2016-2017, considera que s’utilitza per “restringir de forma injustificada la llibertat d’informació, expressió i reunió”. També la Plataforma d’Encausats per l’Operació Aranya i alguna de les persones processades han criticat el caràcter abusiu i la doble vara de mesurar que emprèn els tribunals espanyols a l’hora d’aplicar-lo. S’hi refereix el mateix Alfredo Remírez, per qui “aprofitant que és un article manejable, serveix als jutges per interpretar les accions d’altres persones a la seva discreció”. Remírez posa un exemple concret: “si jo m’alegro que el meu amic Pablo Gorostiaga, exalcalde de Laudio, ha sortit de la presó després de set anys per un presumpte delicte de col·laboració amb ETA, em poden encausar d’enaltiment del terrorisme encara que no comparteixi els seus ideals”.

Segons Remírez, amb aquestes actuacions, l’Estat vol donar un avís a navegants. “Pretenen callar una boca i esperen que cent persones més ho facin per la por que els passi el mateix”, assegura l’activista basc. Al seu parer, l’Operació Aranya respon a l’estratègia d’ampliar el perímetre de càstig a qualsevol persona que, mitjançant l’humor o l’opinió, expressi un bri de critica a les polítiques del govern espanyol des de l’espai virtual. “L’activisme a les xarxes dóna els seus fruits i ells ho saben, d’aquí que vulguin controlar-ne i restringir-ne els continguts”.

A més de coartar la llibertat, el jove biscaí considera que la persecució a la dissidència respon a la idea del Partit Popular d’aixecar una cortina de fum per “ocultar la seva corrupció, l’assassinat d’immigrants que intentaven arribar a les costes de Melilla, la campanya contra el soterrament de l’AVE a Múrcia o, darrerament, l’engarjolament de líders socials i part del govern de Catalunya”.

Així, si la Llei Mordassa ha esdevingut un dels instruments que ofeguen el dret a la lliure manifestació a través de multes contra mitjans, periodistes i reporters gràfics independents, l’Operació Aranya és l’altra via desplegada per frenar la crítica política. “És sorprenent, perquè tot i que fa cinc anys de la treva definitiva d’ETA, s’han multiplicat per 15 les denúncies de l’Audiència Nacional per casos d’enaltiment del terrorisme”. En canvi, ni els comentaris denigrants a l’atemptat gihadista de l’11-M de 2004, a les víctimes de la guerra bruta perpetrada per l’Estat o els que han exalten el règim nazi o la dictadura franquista no han tingut recorregut judicial malgrat les denúncies presentades per entitats i particulars els darrers anys. Igual que no han prosperat, fins ara, les denúncies formulades als tribunals per polítics a qui s’ha amenaçat de mort, com és el cas del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i altres dirigents d’ideologia progressista o sobiranista.

Quan fa una setmana de l’empresonament de Remírez, l’Operació Aranya podria tenir aviat nous damnificats. És el cas de Boro, periodista del portal La Haine, cridat a judici el pròxim dia 30 i a qui es sol·licita 20 mesos de presó, 13 d’inhabilitació i dos de llibertat vigilada per haver difós cròniques reivindicatives a Facebook; Kaiet Prieto, un jove de Barakaldo (Biscaia) que haurà de respondre davant dels tribunals l’1 de febrer de 2018 o la jove, també de Barkalado, Andeka Jurado, pendent de conèixer si el Tribunal Suprem ratifica o no els 18 mesos de pena imposada per l’Audiència Nacional per la publicació de diversos missatges en què, suposadament, també incorrerien en un delicte d’enaltiment del terrorisme.

Amb aquests judicis, creuen que canviarem les nostres maneres de protestar, quan és el contrari”, afirma Alfredo Remírez. Per aquest jove, el primer ciutadà de l’Estat confiant per opinions a la xarxa, l’única manera d’afrontar l’embat és mantenir la desobediència i l’escalf mutu perquè, com ha sentit en carn pròpia, “la solidaritat és la cura a les ferides de repressió”.

13/11/2017

Directa

+ Info:

Feixistes i fiscalia colpegen l’antifeixisme. Sis activistes s’enfronten a 17 anys de presó acusades d’agredir un grup de neonazis. L’agreujant per delictes d’odi que se’ls vol aplicar, equipara jurídicament els dos col·lectius situant-los en un pla d’igualtat que la mateixa norma pretenia revertir


A la mateixa secció:


Delitos de odio: el elixir de la nueva Inquisición. Jaque a la libertad de expresión.


Alacant: Arrenquen el monòlit d’homenatge a Miquel Grau


¿Es posible una justicia progresista en el régimen del 78?


Pérez Royo: ‘Volen aprofitar l’ocasió per esterilitzar l’independentisme’


València: La muixeranga sonríe a los fascistas que cantaban el Cara al Sol a las Magas de Enero ante la pasividad policial y se convierte en la “heroína” de Twitter


Esto no puede acabar bien nunca: El auto del Supremo por el que se mantiene a Oriol Junqueras en prisión es esperpéntico desde la perspectiva del delito de rebelión.


El delito de rebelión y la criminalización de la desobediencia no violenta


Castelló: Juicio contra sindicalista de CGT con petición de tres años de prisión por colgar en Facebook una foto de policías secretos


Miquel Ramos: ‘Si es repeteixen les agressions del Nou d’Octubre, ja serà massa sospitós’


Carles Perdiguero: “L’Estat s’està saltant les seves pròpies lleis en el conflicte polític a Catalunya”

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com