contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 7 de gener de 2018 | Manuel
Nosaltres no som d’eixe món

Vicent Partal

No sé si dir que és sorprenent o que és indignant, però el fet clar és que les cançons que varen ser himnes contra la dictadura franquista tornen a tenir plena rellevància el 2018. Com si no haguera passat el temps. Després de llegir ahir els presumptes arguments usats pels jutges del Tribunal Suprem per a mantenir en presó Oriol Junqueras, per exemple, és gairebé impossible que no et retornen al cap els versos de Raimon: ‘hem vist tancats a la presó / homes plens de raó’.

Aquell ‘jo dic no’, aquell ‘nosaltres no som d’eixe món’ se’ns fa present de manera inevitable davant l’argumentació que els magistrats pretenen colar en la seua explicació, una argumentació que, de fet, implica la demolició completa de les garanties democràtiques. Així, en un paper oficial els jutges s’han atrevit a escriure que ‘és cert que no consta que el recurrent [Junqueras] haja executat personalment actes violents concrets. Tampoc no consta que donés ordres directes en aquest sentit. Però mitjançant de la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent a l’estat […] ha empès els partidaris de la seua posició a mobilitzar-se públicament, ocupant espais públics amb la finalitat de fer efectiva la declaració d’independència’. Per tal que ho entenguem, això vol dir que els magistrats encarregats de redactar el text saben i són conscients que Junqueras no ha comès el delicte que volen imputar-li i pel qual el mantenen en presó preventiva. En el text també queda ben clara la raó real per la qual romandrà a Estremera, que no és sinó ‘la defensa pública de la independència unilateral’. Com a concepte. Com a idea. Com a projecte polític, fins i tot si ha estat votat per la població.

Però com que tenen el problema que defensar la independència encara no és cap delicte i d’això no el poden acusar, aleshores els jutges retorcen l’argument per encabir-hi com siga la violència, necessària i imprescindible per a sostenir el delicte inexplicable de rebel·lió i sedició. I així arribem a l’exposició estel·lar de la resolució del recurs. Poques línies més avall afirmen, literalment: ‘El recurrent, que actuava com a vice-president del govern autonòmic, no podia ignorar que, impulsant els seus partidaris a mobilitzar-se contra l’estat, els impulsava a enfrontar-se físicament amb les forces que pretenien el compliment de les normes d’aquest estat.’ Amb la qual cosa, pretenen inferir que Junqueras, al final, seria culpable del comportament de la Guàrdia Civil i de la violència, aquesta sí, desencadenada pels cossos policíacs el primer d’octubre. La conclusió és tan insostenible com insultant i irritant, encara més quan veus que no aporten cap prova que hi haja hagut cap enfrontament físic entre ‘els seus partidaris’ i les ‘forces que pretenien el compliment de les normes d’aquest estat’. Perquè no hi va haver baralles. Perquè no es van atacar aquelles forces. Només hi va haver una resistència pacífica a l’agressió violenta i unilateral ordenada pel govern del PP, resistència pacífica que els tribunals espanyols d’una manera desvergonyida converteixen en argument per a demostrar el que és indemostrable i per a mantenir així a la presó, com un ostatge, a l’encausat, un home ple de raó que es diu Oriol Junqueras.

Entenc perfectament la irritació, la ràbia i la indignació que genera aquest raonament –supose que, malgrat tot, aquesta és la paraula. I encara entenc més la sensació d’impotència que genera el comportament del Suprem, reflex també suprem de la perversió en què s’ha convertit la pretesa democràcia espanyola. Com passa sempre que es toca el moll de l’os, però, aquesta situació extrema ha de servir, ens ha de servir, per a incrementar la consciència sobre a què ens enfrontem i per a afinar quins haurien de ser els pròxims passos a seguir.

I ací és on hi ha la clau de tot. Aquest inqualificable comportament de la justícia espanyola hauria de servir com a base i argument per a proposar un full de ruta republicà que no prevegi ja el que, de fet, queda demostrat que és impossible. Espanya no reconeixerà mai ni de cap manera la voluntat democràtica dels catalans. I, per tant, no acceptarà res del que puga fer el pròxim govern de la Generalitat en defensa no ja de la República proclamada sinó ni tan sols en defensa del dret a defensar la independència del país. Siga quin siga el pacte final de govern, cal assumir que a efectes polítics, més enllà dels purament administratius, la legislatura serà inexistent. I la capacitat de fer res en la línia de la voluntat popular, basant-se en la legitimitat de l’estat autonòmic, nul·la. Cal, en conseqüència, una proposta que tinga en compte això i que explique als dos milions d’electors que van revalidar la proclamació de la independència com i de quina manera l’independentisme polític opina que hem de superar aquest túnel cap al passat que ara ens apareix de manera tan clara davant les nostres mirades. La força democràtica, la voluntat popular, la tenim, però ara cal posar-la al servei d’una estratègia que ja no pot preveure el pas de la ‘llei a la llei’ com a fórmula de desconnexió, com hauríem pogut fer si haguérem viscut en un estat democràtic, amb seguretat jurídica i respectuós de la voluntat popular.

5/1/2018

vilaweb


La única via que queda és la democràtica de base i la via pacífica a la Ghandi

Josep Ramon Noy

Són conscients els jutges del TS que la seva darrera resolució sobre Junqueras passarà a l’història? Que seran jutjats per això molt severament tard o d’hora? Han vist la pelicula dels Judicis de Nuremberg? La seva prevaricació és exactament igual a la que cometeren els jutges alemanys al servei del nazisme. Exactament igual. Allà tampoc condemnaven als acusats per haver fet res sinó perquè calia defensar Alemanya, la pàtria en perill, i els acusats podien perjudicar-la. Així les coses, és evident que la justícia espanyola no dóna cap garantia de judici just a ningú. Amb la alta cúpula de la judicatura prevaricant sistemàticament i actuant amb total arbritarietat i sense cap control és clar que no tenim una justícia homologable enlloc. Malauradament tenim uns jutges prevaricadors i corruptes.

Cal per tant establir noves estratègies. Però quines? La via de la violència ha de quedar totalment descartada per contradictòria amb els principis i drets humans més elementals i per ineficaç. La via de l’enfrontament democràtic normal s’ha demostrat que era il·lusòria, perquè l’adversari no respecta les més elementals regles del joc, i per tant ha passat a ser enemic. La única via que queda és la democràtica de base i la via pacífica a la Ghandi, que a la curta o a la llarga erosionin l’autoritarisme espanyol, que no oblidem té l’amenaça molt seriosa de un desastre econòmic a curt termini.

07.01.2018

+ Info:

Tras el 21D: Nueva fase, viejos retos. Jaime Pastor

Esto no puede acabar bien nunca: El auto del Supremo por el que se mantiene a Oriol Junqueras en prisión es esperpéntico desde la perspectiva del delito de rebelión.. Javier Pérez Royo

El delito de rebelión y la criminalización de la desobediencia no violenta. Jaime Pastor


A la mateixa secció:


República Catalana: To recuperat


Hi ha una manera d’investir Puigdemont i no frenar la recuperació de les institucions


Renunciar davant un tribunal sectari


Al País Valencià: Democràcia i Llibertat


Decidim fa una crida al poble valencià a mobilitzar-se contra l’espoli


El Suprem espanyol demana més persecució policíaca dels CDR i les entitats sobiranistes


Jaume I, l’Aragó i els valencians


República Catalana: Avui a primera hora arribava la notícia que hi havia acord entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. El que hem de preguntar-nos és de què ens servirà el govern.


República Catalana: Desmuntant 10 mites sobre els impactes econòmics de la independència.


República Catalana: L’ANC proposa activar la llei de transitorietat i controlar la hisenda per implementar la república.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com