contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 6 de desembre de 2017 | Manuel
República catalana: El desvetllament (El despertar)

Vicent Partal

La decisió del jutge Llarena de deixar en presó preventiva Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn ens encara –més, si calia– a la dura realitat. La decisió és completament absurda des de qualsevol punt de vista, però el procés pel qual ha arribat no. No per a ells, és clar. Per a l’independentisme, en canvi, és un colp de porta brutal.

La decisió és absurda des del punt de vista legal. Acusar Quim Forn, per posar-ne només un exemple, de cometre un delicte per la direcció dels Mossos d’Esquadra el primer d’octubre i afirmar que ara el podria repetir i que per això el manté a la presó, passant per alt que ja no exerceix de conseller, és simplement increïble.

Però si la decisió és absurda, el procés no ho és. No ho és per als seus interessos. Amb aquella frase ja famosa de ‘Això no és l’Audiencia Nacional’, el jutge Llarena va fer concebre esperances als detinguts i als seus advocats, que van pensar que si se’n penedien eixiren al carrer, perquè –volíem pensar tots– era massa gros de fer una campanya amb presos i exiliats. Per això els presos van acceptar de reconèixer que ja no són govern i van acceptar de renunciar a la via unilateral. Era una humiliació políticament molt rendible per a l’estat i a la vegada molt difícil de criticar des de l’independentisme perquè en definitiva qui s’hi jugava la pell eren ells i qui era víctima de la repressió eren ells.

Però ara resulta que no ha servit de res, en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. I no únicament això. Ara tenim la meitat del govern humiliat i unes declaracions de penediment o d’acceptació dels fets que serviran per a condemnar-los quan els convinga i per a estendre la repressió com una taca d’oli, quan els convinga i com els convinga. Perquè es tracta d’això. Aquestes eleccions les podem veure com un parèntesi en cas de victòria de l’independentisme el 21 de desembre. Però res no serà igual després, hi haja qui hi haja al capdavant d’una Generalitat que no tornarà a ser mai la institució autònoma que va ser fa anys o dècades. No tornarem al 26 d’octubre de cap manera ni per cap via. La venjança del règim espanyol no ho permetrà.

De manera que no podem fer res més sinó mirar endavant i tirar endavant. La força de la gent continua essent el gran element determinant de la situació política a Catalunya i el factor clau per a encarar el futur amb molt d’optimisme. Però no podem continuar l’activitat pensant que hi ha democràcia o que l’actuació d’Espanya té límits. Ja no. I cal que ho sapiguem gestionar de manera adequada. Tot el que passe aquests dies dependrà molt d’això.

4.12.2017

vilaweb


A la mateixa secció:


Carles Riera, candidat de la CUP per Barcelona: ‘Aquesta vegada no negociarem sobre els objectius, sinó sobre el punt de partida’


Alacant, 19 de desembre: Xerrada L’infrafinançament del País Valencià, com afecta les nostres vides i presentació del llibre "El País Valencià que volem".


República Catalana: [VÍDEO] Fachin demana als indecisos que votin partits independentistes


Història d’un almogàver: aventures i desventures de l’elxà Bernat d’Ainès


[VÍDEO] Òmnium envia una carta col·lectiva a Cuixart i Sànchez amb un missatge clar: ‘No defallirem’


Los millones que ha arrancado Podemos al Consell con sus enmiendas a los Presupuestos de 2018


Comarques i pobles oblidats per un estat radial


República catalana: Documental "El primer dia d’octubre", produït per la Directa - Agència UO


Iniciativa "Hablamos español": Nueva ofensiva del españolismo lingüístico


Dels Furs (sobirania) a l’Estatut (ajupir el cap)

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com