contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 13 de novembre de 2017 | Manuel
Sense el valencià, tenim discriminació, i no dret

Manuel Carceller

Si tots els valencianoparlants sabem parlar castellà, però els qui parlen castellà diuen que no saben parlar valencià, on hi ha la igualtat? Al País Valencià, sense l’ús de la llengua pròpia, no hi ha drets lingüístics; ni possibles, ni reals. Perquè per a exercir un dret d’opció en llengua s’ha de tenir, si més no, la possibilitat de triar entre diverses alternatives. És a dir, sense la promoció del valencià, allò que hi ha és la imposició del castellà, declarada o no, però absolutament real. Durant els anys de govern del PP, la Generalitat Valenciana ha operat administrativament en castellà, perquè el valencià era poc més que una llengua per a traduir a partir del castellà.

Per citar només alguns exemples, els caps de l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP) demanaven als funcionaris redactar els documents en castellà, i tampoc no es respecta aquesta opció lingüística en les gestions iniciades en valencià per part de la ciutadania davant la Generalitat, ni en la tramitació, ni en la resposta de l’Administració. L’única política lingüística que ha practicat el PP durant tots els anys al poder ha estat l’animadversió contra el valencià, que és el mateix que dir contra els valors de la democràcia, una manifestació de la qual és la igualtat de dret.

Vint-i-tres anys després de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià comptem amb un decret sobre usos lingüístics de la Generalitat Valenciana, publicat el proppassat 23 de maig. Es tracta d’un avanç significatiu per la consideració que s’hi fa del valencià, és a dir, de la llengua catalana, com a llengua pròpia i d’ús normal i general de l’Administració de la Generalitat. Fins i tot, l’article 25 del decret de llengües oficials preveu l’obligació que les comunicacions de l’administració autonòmica a l’administració de l’Estat i al sector de la Justícia amb seu al país, es redacten en valencià. Es tracta d’un pas important per a establir una certa igualtat institucional de les dues llengües oficials, la pròpia i el castellà.

Des de l’ONG del valencià hem constatat la necessitat de regular les disposicions del decret. Els increïbles casos d’alguns funcionaris que han intentat impedir l’expressió en valencià de pacients als centres de salut de Castelló de la Ribera o de Benimaclet, a València, bé que en demostren la necessitat. Que un servidor públic intente impedir el dret a usar la llengua pròpia és un pur exercici de censura, de vexació al ciutadà que serveix. És un exemple clar que quan no s’accepta l’ús del valencià, no es reconeix tampoc el dret a l’expressió.

En un context multilingüe, el castellanoparlant monolingüe no disposa de cap tria lingüística real, sinó que sobreviu com pot, i avant. Així, doncs, al País Valencià, només amb una promoció efectiva de l’ús de la llengua pròpia es pot garantir de debò l’existència de drets lingüístics. No parlem només de l’obligació democràtica d’afavorir una llengua com el valencià, que ha patit una injusta discriminació i marginació, sinó que sols el camí de la promoció del valencià pot consolidar les possibilitats d’exercir els drets lingüístics de la societat valenciana.

17/7/2017

plataforma-llengua


Expulsades d’un vol de Vueling per haver parlat en català

Arnau Lleonart

Dues dones van acabar expulsades d’un vol de Vueling entre Barcelona i Menorca de dissabte passat a la tarda després d’haver-se adreçat en català a la tripulació. Així ho ha denunciat una d’elles a VilaWeb.

Margarita Camps Coll, de 72 anys, resident a Menorca, es disposava a tornar a casa des de Barcelona amb el vol de Vueling VY3716 aquest dissabte 11 de novembre a la tarda. El vol havia de sortir a les 17.10 del Prat. Ella ja era dins de l’avió, asseguda en un dels seients de la filera pròxima a la sortida d’emergència, quan una de les hostesses d’aquell vol li va demanar que desés al compartiment superior una làmina de pintura que duia. ‘Sí, no es preocupi. No vull que me l’arruguin, després la posaré a dalt’, va respondre-li la Margarita, que no volia que altres passatgers hi posessin maletes a sobre. ‘Vostè m’ha de contestar en castellà, o és que no el parla?’, va etzibar-li l’hostessa en castellà.

Una de les noies que passaven pel passadís de l’avió va sortir en defensa de la Margarita: ‘Vostè li ha perdut el respecte a aquesta clienta. Ha d’entendre el català, feim un vol de Barcelona a Menorca!’, explica la Margarita que va dir la noia. Després d’aquest intercanvi de frases, la noia va marxar al seu lloc i la Margarita va quedar al seu seient fins que una altra hostessa els va dir que el capità volia parlar amb elles.

Totes dues van sortir a la plataforma d’accés de l’avió i el capità, acompanyat per una parella de la guàrdia civil, els va dir que havien faltat el respecte a l’hostessa i que no volarien. ‘Perdoni? Jo només he parlat en la meva llengua, no he faltat al respecte’, els va dir la Margarita. Així i tot, explica que el capità els va dir que no tenien res a dir i que la decisió era ferma.

‘El tracte del capità va ser autoritari, ens va dir que no teníem res a dir perquè havíem faltat el respecte a l’hostessa i se n’havia anat plorant’, explica. Després d’això els agents els van demanar els carnets d’identitat. ‘Em volien fer-me sentir culpable per haver parlat català’, es queixa.

No els deixaven comprar un altre bitllet

Un cop expulsades, les dues van anar a les taquilles de Vueling a fer una reclamació i a comprar bitllets pel vol de l’endemà, però tampoc no van poder: ‘La noia ens va dir que Vueling havia prohibit que a nosaltres ens venguessin un bitllet.’ Per salvar aquest escull van comprar els bitllets des del telèfon mòbil, però sense cap seguretat que l’endemà poguessin agafar l’avió. ‘No vaig poder dormir, la meva angoixa era si l’endemà em deixarien volar’, diu la Margarita.

Finalment va poder pujar a l’avió i arribar a Menorca, però ara pateix per si Vueling la veta de manera definitiva: ‘Si me prohibeixen volar jo no podré sortir de Menorca, són els únics que volen durant l’hivern.’

El bitllet d’avió de l’endemà al matí a primera hora que va haver d’agafar.
VilaWeb ha contactat amb Vueling per conèixer la seva versió dels fets, però ha refusat fer cap valoració i han dit que, si les passatgeres volen fer una reclamació, se’ls atendrà pels canals oficials.

13/11/2017


Discriminació lingüística a un hospital de Guardamar: ‘Primer, parla’m en castellà’

La Plataforma per la Llengua ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística al centre de salut de Guardamar del Segura, al Baix Segura. Els fets van tenir lloc el 15 de juliol, quan un pacient va demanar al punt d’informació del centre si havia de passar per aquella zona abans d’accedir a la sala d’espera. La treballadora va interrompre’l per dir-li, amb to contundent: ‘Primer, parla’m en castellà’.

El pacient va canviar al castellà, ja que no sabia bé com reaccionar a la situació, segons que explica la Plataforma per la Llengua en un comunicat. A la sortida de la consulta, el jove va demanar un full de reclamacions a la zona d’admissió. Quan es disposava a omplir-lo, es va adonar que els treballadors li havien proporcionat un full de suggeriments en comptes d’un de reclamacions. Finalment, i després de tornar-se a queixar, l’afectat va rebre la instància adequada.

La Plataforma per la Llengua considera molt greu l’actitud de la funcionària i recorda que ‘cap persona no pot ser discriminada per raó de llengua, i encara menys en l’àmbit públic’. L’organització ja ha adreçat dos escrits a la direcció del centre de salut i a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública del País, Carmen Montón, exigint responsabilitats i mesures. L’ONG també destaca que la negació de l’atenció sanitària a un ciutadà per parlar català és un cas de discriminació contrari a la legalitat de l’estatut.

2/8/2017


A la mateixa secció:


República Catalana: Derrota sin rendición y crisis estratégica


Albano-Dante: “Votar al PSC és votar a favor de la violència policial”


Espanya federal? Parlem-ne!: Els valencians i la Primera República «espanyola»


Las pruebas de las amenazas


República Catalana: Ja són 120 els penalistes espanyols que condemnen l’empresonament dels consellers


República Catalana: Marta Rovira ha revelado que "El gobierno español nos amenazó con muertos en la calle"


Al País Valencià ser espanyol ix car


La manifestació del 18N o com resoldre les contradiccions


Pérez Royo: "Son presos políticos, y no por sus ideas, sino por las de la jueza"


El poder (o no) del Parlament de les Illes

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com