contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 10 de novembre de 2017 | Manuel
Catalunya: Els CDR s’han fet grans.

Marti Caussa / Núria Orriols

Ahir la vaga no va ser tan gran com el 3-O, entre altres raons perquè pocs sindicats la convocaven. Però la novetat important va ser el tall generalitzat, amb mètodes pacífics, de carreters, autopistes i vies de ferrocarril. I aquí els protagonistes van ser els CDR, els organismes nascuts la vigília de l’1-O, que s’han multiplicat i han augmentat la seva força i coordinació. La premsa reconeix el seu protagonisme i aquesta article del diari Ara en fa una descripció bastant correcta.

Els CDR són assemblees obertes a tota la ciutadania i això els fa més plurals que l’ANC i Òmnium. Però, en molts llocs, força persones d’aquestes entitats són també presents als CDR.

A diferència del que diu El País, els CDR no están vinculats a la CUP, encara que hi són presents molts militants seus. Tampoc és cert que siguin assemblees independentistes: segurament la majoria de persones ho és, però hi participen persones que no ho són, no es demana cap pronunciament en aquest sentit i la defensa majoritària de la República catalana és compatible tant amb la independència com amb una federació o confederació en peu d’igualtat.

El PP també és conscient que s’ha consolidat un nou actor i ja es preparar per combatre’l. El ministre de l’interior ha parlat de «piquets radicalitzats», ha qualificat de sabotatge el tall de carreteres i vies de ferrocarril i ha anunciat que es continuarà identificant participants i que la seva acció «no els sortirà de franc». És a dir, contra l’acció pacífica i no violenta, més repressió.

La resposta passa per consolidar el canvi que s’ha fet visible el 8-O, reforçant els CDR, fent-los més transversals i continuant amb la resistència pacífica i massiva.

9/11/2017


Els CDR s’erigeixen en actors de mobilització més enllà de les entitats

L’ANC i Òmnium mantenen el seu paper i els comitès protagonitzen accions directes com talls de carreteres

Núria Orriols

La jornada d’ahir va oferir una nova imatge del sobiranisme més enllà de les concentracions de milers de ciutadans per reclamar la llibertat dels consellers i de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els talls de carreteres i de línies de tren van marcar l’aturada d’ahir, 8 de novembre. Des de les sis del matí fins a la nit, centenars de ciutadans es van mobilitzar a tot el territori, de manera organitzada, per interceptar les principals comunicacions a l’àrea metropolitana de Barcelona, les línies de ferrocarril i els trams fronterers de l’Ebre, la Jonquera, Alcarràs, la Seu d’Urgell i Puigcerdà. Aquesta mobilització no estava promoguda ni per l’ANC ni per Òmnium -els principals actors de mobilització fins ara-, sinó pels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR)... o de Defensa de la República, depenent del municipi. Un nou actor que emergeix com a promotor de mobilitzacions d’acord amb les entitats sobiranistes, però que du a terme accions més directes com l’ocupació d’espais públics i talls de comunicacions. Sempre, això sí, en el marc de la resistència pacífica, tal com es van encarregar ahir d’insistir els nuclis locals a través de les xarxes socials. Demanaven als manifestants seguir els manuals de resistència pacífica d’Enpeudepau, un nou espai destinat a garantir el caràcter cívic de les mobilitzacions.

Des de l’ANC i Òmnium veuen amb bons ulls l’emergència d’aquest nou actor, que ja va tenir un paper clau en l’ocupació de col·legis electorals en el referèndum de l’1 d’octubre, perquè des de les direccions de les entitats sobiranistes no es fan les mateixes crides. “Ens complementem”, asseguraven ahir fonts de l’ANC. “Cadascú fa el seu paper”, afegien des del secretariat, assenyalant que el moviment és principalment estudiantil. També deixaven clar que no hi ha cap actor polític al darrere movent els fils des de l’ombra. “Hi ha una alta capacitat d’autoorganització al territori”.

Altres tipus d’accions

De moment, les direccions de l’ANC i Òmnium han descartat promoure talls de carreteres i l’ocupació d’infraestructures. “Com a entitat sabem el que podem fer, i més quan estem ficats en una macrocausa [judicial]”, asseguraven ahir fonts d’Òmnium, explicant que l’entitat presidida per Jordi Cuixart seguirà fent el seu paper de mobilització i de “cohesió social” en l’àmbit de la cultura i la llengua. Fonts de l’ANC destaquen que sorgeixin altres actors de mobilització, perquè és una mostra que el Procés “va començar amb la gent i acabarà amb la gent”. I afegeixen: “Es pensaven que amb l’empresonament dels dos Jordis ens quedaríem desorganitzats i s’ha demostrat que no. On no arribem nosaltres hi arriben altres”.

Els Comitès de Defensa de la República són nuclis locals, sense estructura nacional. Així ho van decidir, de fet, els mateixos CDR en un parell de trobades de tots els nuclis després del referèndum de l’1-O. Tot i que diverses veus defensaven articular una direcció política, finalment es va decidir-per l’“heterogeneïtat” dels nuclis, assegura un dels membres- fer una mera coordinació “tècnica”. Això sí, comparteixen l’objectiu de la República, posar fi a la repressió i impulsar el procés constituent. Ahir aquesta coordinació es va canalitzar sobretot a través de WhatsApp i Twitter (amb el compte@CDRCatOficial), en què es van llançar consignes per repartir la gent als punts fronterers a partir de migdia. El monopoli de la mobilització ja no és només de l’ANC i Òmnium.

Dates clau per als Comitès de Defensa de la República

Referèndum de l’1-O

Els Comitès de Defensa del Referèndum van cridar a ocupar els col·legis, juntament amb l’ANC i Òmnium, per garantir la votació. En diversos municipis van tenir un paper clau en la logística d’organitzar la consulta.

Vaga general 3 d’octubre

La primera prova va ser l’aturada per rebutjar la violència policial de l’1-O. Els CDR ja van participar en els talls d’una cinquantena de carreteres i en les marxes lentes, tot i no centrar la seva acció a la frontera.

Trobades nacionals

Els CDR van fer diverses trobades nacionals per explorar coordinar-se políticament. Al final es va decidir mantenir l’autonomia local i limitar-se només a una coordinació “tècnica”.

Aturada del 8-N

Els comitès van tallar una cinquantena de carreteres i a partir de migdia van unir esforços per concentrar-se a les fronteres per tallar el trànsit d’entrada i sortida del Principat.

9/11/2017


A la mateixa secció:


República Catalana: Derrota sin rendición y crisis estratégica


Albano-Dante: “Votar al PSC és votar a favor de la violència policial”


Espanya federal? Parlem-ne!: Els valencians i la Primera República «espanyola»


Las pruebas de las amenazas


República Catalana: Ja són 120 els penalistes espanyols que condemnen l’empresonament dels consellers


República Catalana: Marta Rovira ha revelado que "El gobierno español nos amenazó con muertos en la calle"


Al País Valencià ser espanyol ix car


La manifestació del 18N o com resoldre les contradiccions


Pérez Royo: "Son presos políticos, y no por sus ideas, sino por las de la jueza"


El poder (o no) del Parlament de les Illes

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com