contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 18 de març de 2017 | Manuel
Zelai Nikolas, portaveu de la plataforma ciutadana Gure esku Dago: ‘Treballem per fer consultes sobre la independència a les capitals basques’

Roger Graells

Zelai Nikolas és la portaveu de la plataforma ciutadana Gure esku Dago, partidària del dret de l’autodeterminació d’Euskal Herria. Aquest moviment, nascut el 2013, aplega més de dues-centes agrupacions locals que impulsen les consultes populars sobre la independència als municipis bascs.

El 5 de juny del 2016 es va fer una primera onada de consultes al País Basc, per bé que la primera consulta va ser el 2013 a Etxarri Aranatz (Navarra). Demà se’n fa una segona, amb trenta-cinc consultes més a diverses poblacions basques, la majoria guipuscoanes. Tot plegat, en un cap de setmana especial per a la població basca, que ahir va saber que l’organització armada basca ETA ha decidit d’accelerar el desarmament unilateral.

Ahir vam rebre la notícia que ETA completarà el desarmament el 8 d’abril (aquí). Com pot influir això en el procés d’independència del País Basc?

Com ha dit Txetx Etcheverry, artesà de la pau, el desarmament contribuirà a crear un clima més favorable perquè el nostre poble decideixi lliurement el seu futur. Però també m’agradaria ressaltar el paper que la ciutadania basca ha anat assumint en l’avantsala de la pau. Ha pres la responsabilitat perquè el desarmament es faci d’una manera ordenada i segura. I això demostra el paper tan important que té la ciutadania en les democràcies del segle XXI.

Com neix la plataforma Gure esku Dago?

Neix a partir de la voluntat d’exercir el dret de decidir. Quan hi havia violència, hi havia gent que deia que els bascs no érem capaços de treballar conjuntament, que no podíem. En aquest procés de consultes populars, fem una feina de pedagogia perquè el poble basc vegi que té la capacitat de decidir el seu futur polític. Intentem aprofundir en un exercici democràtic, com a Grenlàndia, Escòcia i Catalunya. Volem passar de l’autonomia a la sobirania i preveiem la possibilitat d’articular Euskal Herria de manera federal, confederal o com un estat independent, i veiem com la gent parla d’aquestes qüestions al carrer.

Per què hi ha preguntes diferents en funció del poble on es vota?

Ens importa l’exercici del dret de decidir, no tant la pregunta que es faci. Hi ha ciutadans amb sensibilitats i perspectives diferents, i per això les agrupacions locals de Gure esku Dago tenen autonomia per a decidir la pregunta més adequada en cada cas. Per a cada comarca i municipi hi ha tres models. Un remarca el caràcter sobirà de l’estat basc, l’altre, el concepte de la independència i el tercer està relacionat amb la tradició republicana. En aquest cas, a Errenteria, per exemple, hi ha una doble pregunta: ‘Vol vostè ser ciutadà d’una república basca sobirana?’ I en cas de votar que sí, ‘vol que aquesta república sigui independent?’ La intenció és que hi hagi la millor pregunta possible per a estimular la participació.

Heu tingut alguna mena de suport o oposició de les institucions basques i dels partits?

Som una organització ciutadana sense suport institucional. Això sí, ens han mostrat el màxim respecte. Vam demanar als grups polítics que deixessin que la ciutadania participés i que els convidessin a fer-ho, que no interferissin. Curiosament, no hem tingut l’oposició del PP ni del PSE, i a Navarra ens hem reunit amb tots els partits per explicar-los el nostre posicionament i la nostra manera de fer. Però nosaltres no volem representar ningú, només som ciutadans que volem exercir el dret de decidir.

Quines garanties democràtiques tenen aquestes consultes populars?

Ens hem fixat en la llei de consultes que va aprovar el Parlament de Catalunya i que després va suspendre el Tribunal Constitucional. També en les recomanacions de bones pràctiques en matèria de referèndums de la Comissió de Venècia. Les agrupacions locals es fan càrrec de tota la infrastructura dels seus pobles.

I el cens?

És una aplicació informàtica semblant a la que es va fer servir en la consulta del 9-N a Catalunya. La gent s’inscriurà a mesura que vagi votant. Vam aprendre de l’experiència del 9-N perquè hi vam estar d’observadors, i també de la primera onada de consultes que vam fer el juny passat.

Després d’aquesta segona onada de consultes, quin serà el pas següent?

Tenim previstes més consultes durant el segon semestre d’aquest any. Algunes en localitats importants, però prefereixo no dir quines perquè és un procés de baix cap a dalt i han d’anunciar-ho les agrupacions locals quan sigui oportú. Treballem per fer consultes sobre la independència a les capitals basques. També estem impulsant un pacte ciutadà pel dret de decidir i hi volem sumar suports d’agents socials i polítics. El presentarem el 10 de juny i serà un acte multitudinari perquè hi ha un consens bàsic sobre com volem exercir la sobirania d’aquest país.

Com veieu el procés català?

Això és una opinió personal. Crec que s’ha fet una bona feina i que s’ha aprofundit en la democràcia. Catalunya és un exemple de com articular un procés sobiranista basat en la legitimitat democràtica contra un estat espanyol que demostra que no en té. Estic convençuda que es farà el referèndum. És una batalla que ens afecta a tots els demòcrates.

Creieu que la manera com acabi el procés català pot influir en el futur polític del País Basc?

Crec que som un país complex i que hem d’abordar la qüestió de la territorialitat independentment del que passi a Catalunya. Tenim un país partit en dos estats i encara no hem fet una reflexió serena sobre què volem ser. Hem de fer molta feina, però tinc confiança en el nostre poble.

17/3/2017

vilaweb


A la mateixa secció:


De Zayas, relator especial de l’ONU en drets humans: ‘Espanya no pot invocar l’estat de setge per destruir el dret d’autodeterminació’


Por Tíbet contra sus opresores


Atenció a Escòcia (novament)


Les illes Fèroe votaran l’autodeterminació el 25 d’abril del 2018


Urkullu, va ser aclamat ahir pels mitjans espanyolistes després de proclamar que la independència és una cosa del segle XIX


Una visión anticolonial desde Canarias: desde la tricontinentalidad hasta hoy


Gandhi, Catalunya i la desobediència civil


La izquierda y Cataluña


Lliçons d’unilateralitat: com ho han fet altres països? Les quatre fases que adopta un moviment d’independència unilateral.


Suso de Toro: ‘Per a Catalunya, votar Podem és rendir-se’

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com