contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 29 de febrer de 2004 |
Crònica del míting d’ERC a Valencia (28-02-2004)


No mentesc a la gent lectora si els dic que no tenia pensat acudir al miting d’ERC. No vaig a negar que Carod, després del seu linxament mediàtic, s’havia guanyat sobradament la meva simpatia, però bé, aquí quedava la cosa. Bé és cert que he seguit un poc al affaire Carod i que no he pogut evitar llegir les seves declaracions, les entrevistes que li han fet... en fi, el típic en aquests casos. Però d’aquí a decidir-me a assistir a un miting seu... la veritat, no entrava dintre dels meus plans. El que passa és que tinc la incurable mania de prendre el menjar veient els telediaris, i ja us podeu imaginar... m’encenc, m’encorajine, és que no aconseguesc dominar-me. Ja sé que no deuria alterar-me -a hores d’ara de les mentides de la “política-a-la-saca”-, no almenys quan estic menjant. Però és que no aconsegueixo dominar-me. Un telediari, dos, tres, quatre, dóna igual... arriba el moment en el qual se’m deslliguen les ires... i comence a llençar escuma per la boca, i és quan el meu fill em mira, amb aquesta mirada barreja de perplexitat i incomprensió, doncs perquè et poses així, si no t’escolten -em diu-, i jo acabo assentint, clar. En fi, tard o d’hora agafe un cabreig que per a què. El cas és que em faltava el de ZP. El dels 36.000 nous policies. A aquest pas -em dic- anem a ser tots policies. El cas és que sabia que avui era el míting d’ERC, i bé, entre unes coses i altres, m’he dit: per què no vas?, encara que siguis un de tants desencantats de tantes coses, no et sembla que si vas sumaràs, augmentaràs el nombre de persones que assistiran i que per tant serà com dir-li al PPSOE, mireu el que penso de vosaltres, mireu com em teniu? Com em tindreu de fart que fins ja em prenc la molèstia -poc postmoderna- d’anar a mítings. I per altra banda, si vas -m’he dit- ningú et podrà contar el que vegis amb els teus propis ulls. Fins i tot et pots dur la càmera i fer algunes fotos per a “pujar-les” a la web de l’Espai, i redactar algun article, i bé, altres desencantats podran llegir de primera mà el que esdevingui. Total que em decideixo i m’en vaig.

JPEG - 12.4 kB
Feixistes al míting d’ERC (1)
Els feixistes "fan passadís" a l’entrada del Palau de Congressos.

I a partir d’aquí comença la cosa bona. Sobre les 19:45 hores arribe al Palau de Congressos. De lluny veig un grup de gent i un soroll encara incomprensible, però em dic per a mi mateix que ja hi ha gent en les portes esperant. Continue aproximant-me i comence a veure pancartes -encara il·legibles- i pense que hi ha ja molta gent en l’entrada al Palau de Congressos. De sobte ja estic en la via d’entrada i ja aquí, és com si hagués retrocedit almenys al temps de l’incendi del Reichstag. Començament a veure dues línies de policies nacionals, però encara estic en el principi de l’accés. Un home que ja no compleix els 50 diu: ja van arribant els traïdors . Jo encara estic en fora de joc... però en segons m’adone que es refereix a mi. I a partir d’aquí, no us vull detallar els adjectius que m’han dedicat aquestes hordes que feien un passadís en l’accés al Palau de Congressos. Com he anat sol, encara s’han encebat més amb mi, però amb la calma que la mala hòstia desenvolupada durant tants anys, és capaç de produir, els he anat mirant mentre avançava com si veiés a pobres dements; diré més: us jure que m’he sentit apesarat de veure que aquestes persones... no era possible que fossin tan ignorants, tan estúpides, tan berroeres, tan cretines. Però el trist, el veritablement trist, és que són gent nècia. I el que ens deuria preocupar és que al contrari del que pensen les ànimes càndides -jo també vaig tenir la meva època de candidesa, com no?- tot neci és perillós. Aquesta gent -havíeu d’haver vist l’odi que es manifestava en les seves mirades- ens hagués linxat de bona gana, ens hagués picat sense cap problema. Això és aterridor. És vergonyós per a qualsevol persona assenyada, mitjanament assenyada haver contemplat semblant desplegament de feixisme pràctic.

Però el està en els límits d’allò psicòtic, són els adjectius que he pogut escoltar, dedicats a dones majors, a senyores que seran esposes, treballadores, mares, àvies, a xiques joves, a xavals, a ancians, en fi a tot el món. Afortunadament, he vist a la gent no caure en els paranys d’aquests provocadors, mirar a altre costat, conversar tranquil·lament, fins i tot -com jo mateix- riure -la situació que per moments era tibant, pel cutre, també era còmica. Pel que sembla, també han regalat a la gent amb globus plens de pintura blava o algun tipus d’ou farcit de pintura blava, però jo no ho he vist. Només he vist les taques de pintura en terra.

JPEG - 22.8 kB
Feixistes al míting d’ERC (2)
Tots els colors del "blau".

El cas és que tenint com soroll de fons els crits de semblants demòcrates, la gent hem anat passant a poc a poc pels detectors de metalls i acreditant-nos. A l’entrar dintre he vist que estava absolutament ple, pel que he romàs en el passadís al costat d’altres moltes persones que no han pogut asseure’s. Després de la música deliciosa de Miquel Gil, sobre les 21:00 hores ha començat el míting pròpiament dit. Demane excuses per no saber el nom de tots els intervinents ni per haver pres en el seu moment bona nota d’allò més representatiu de les intervencions. El primer d’ells que era el representant de Castelló, m’ha semblat un poc soporífer, a part que com parlava baixet, no he arribat a entendre molt. A aquest home cal donar-li un cafenet abans que parli. Perquè li pugin un poc les pulsacions. Després ha parlat el representant d’Alacant i he començat a assabentar-me un poc, encara que també semblava anar a gasoil -ja dic que estaven plens fins els passadissos. Després era el torn de Toni Cuquerella, i a aquest sí que se li veia capacitat. Corrosiu, mordaç, enginyós, ha provocat els primers aplaudiments i somriures de complicitat.

¡Ah! Se’m’obliodava. Abans del míting, s’ha projectat el que sembla ser que serà l’anunci d’*ERC per a la campanya electoral, simulant ser un NODO actualitzat. Però com anava dient, Toni Cuquerella ha estat molt bé. Després ha estat el torn de Joan Puigcercós. També se li veu més treballat que als dos primers. Ha contat diverses anècdotes que li van succeir en el Congrés dels Diputats, ha fet un repàs de la política del PP, etc., molt bé també. Per fi ha aparegut Carod-Rovira, el Bin Laden de Cataluña, qui ha repetit que hi ha un límit moral a la independència, que és el respecte a la vida humana. Ha recordat als valencians que van mantenir amb dignitat el govern d’Espanya durant la República, ha afirmat que només amb valentia i enteresa es pot desallotjar al PP del poder. Que el PSOE té dintre de si a dos PSOE’S -un d’ells actua com oposició, són els Vázquez, Bono, Ibarra... que el PSOE deu ser valent i apostar pel canvi que ERC és capaç d’aportar. Que es va a lluitar per la República i que si fa falta es porta a terme una segona transició. Que ERC no s’amaga ni s’aporega, que van a anar on faci falta a dir el que pensen, i a assumir-ho amb totes les seves conseqüències. I que el PP està nerviós perquè veu que ERC creix sense parar, rep suports de totes parts, de tots els racons d’Espanya, creix el nombre de simpatitzants, de militants, d’adhesions als manifests... Ha afirmat que el PP és el partit dels negocis, no de la política, sinó dels negocis, i que el cas Fabra és el paradigma de la política de negocis del PP en la nostra terra. Ha acusat a Aznar de ser un immoral -per la seva implicació en la guerra- i un incult -per desconèixer la complexitat de la política mundial i europea, així com el caos que han provocat a l’Iraq fent sofrir als pobles iraquians doblement, no només per patir a Sadam Hussein -home d’EUA en la zona-, sinó les agressions genocides dels “aliats”. També ha dit que Aznar, està incapacitat per al diàleg democràtic, i el resultat és que les relacions amb altres països europeus estan molt deteriorades. A tot això, s’han pogut escoltar crits de Inde-Inde-, Inde-pendèn-cià entre gran part del públic.

JPEG - 13.7 kB
Feixistes al míting d’ERC (3)
Per descontat a la policia no se li va ocòrrer "dispersar" aquest ramat.

Sobre les 22:45 hores ha acabat el míting, i a l’exterior, l’aire fresc i l’espai buit, ens llevaven els dubtes sobre si les hordes bàrbares s’haurien retirat a les seves cavernes, o si per contra, no s’haurien conformat amb les mostres de feixisme que ens havien dedicat. Afortunadament, la nit, encara que fresqueta, tornava a ser agradable a l’exterior del Palau de Congressos, i la gent, respectuosament, abandonava l’escenari del blue-block amb la sensació d’haver viscut una tarda que podria ser un punt i a part en la política valenciana i nacional.

José Luis Redón


http://www.lavanc.com/

Carod-Rovira omple el Palau de Congressos de València

El míting central de campanya d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha estat un èxit de convocatòria, malgrat el clima de tensió que el PP i diversos grups ultres i blavers havien creat contra la visita del Josep Lluís Carod Rovira a València. Més de dues mil persones pertanyents a tot l’espectre social i polític de l’esquerra valenciana han plenat de gom a gom el Palau de Congressos, i han aclamat el president d’ERC, que ha manifestat que mai renunciarà a les seues conviccions i que no acceptarà lliçons de la gent del PP, a qui ha qualificat com "els darrers en apuntar-se a la democràcia". El líder republicà ha estat precedit pel número 2 d’ERC, Joan Puigcercós, Toni Cucarella, cap de llista d’ERPV per València, Josep Julià Jimènez i Josep Vicent Vicent, que han presentat l’eslògan de campanya d’ERPV: "Sense complexos: País Valencià". Després d’haver anunciat una resposta massiva contra el míting de Carod, l’extrema dreta només ha aconseguit aplegar unes 150 persones a les portes de l’edifici. La tensió ha anat augmentant a mesura que passava el temps fins tornar-se irrespirable per moments, però no ha evitat en cap moment l’entrada dels assistents a l’edifici. Un cordó policial ha franquejat el pas de la gent, que ha hagut de suportar una pluja d’insults, xiulits i crits "d’assassins". Els blavers, que han tingut un poder de convocatòria nul, prou allunyat de les mobilitzacions dels anys vuitanta, han esdevingut el grup més exhaltat i han llençat ous de pintura blava. Dos periodistes n’han resultat agredits.


Crónica del miting de ERC en Valencia (28-02-2004) [versión en castellano]

No miento a l@s lector@s si les digo que no tenía pensado acudir al miting de ERC. No voy a negar que Carod, tras su linchamiento mediático, se había ganado sobradamente mi simpatía, pero bueno, ahí quedaba la cosa. Bien es cierto que he seguido un poco al affaire Carod y que no he podido evitar leer sus declaraciones, las entrevistas que le han hecho... en fin, lo típico en estos casos. Pero de ahí a decidirme a asistir a un miting suyo... la verdad, no entraba dentro de mis planes. Lo que pasa es que tengo la incurable manía de tomar la comida viendo los telediarios, y ya os podéis imaginar... me enciendo, me encorajino, es que no logro dominarme. Ya sé que no debería alterarme -a estas alturas de la patraña de la “política-a-la-saca”-, no al menos cuando estoy comiendo. Pero es que no consigo dominarme. Un telediario, dos, tres, cuatro, da igual... llega el momento en el que se me desatan las iras... y empiezo a tirar espuma por la boca, y es cuando mi hijo me mira, con esa mirada mezcla de perplejidad e incomprensión, pues para qué te pones así, si no te escuchan -me dice-, y yo termino asintiendo, claro. En fin, tarde o temprano me pillo un cabreo que para qué. El caso es que me faltaba lo de ZP. Lo de los 36.000 nuevos policías. A este paso -me digo- vamos a ser todos policías. El caso es que sabía que hoy era el miting de ERC, y bueno, entre unas cosas y otras, me he dicho: ¿por qué no vas?, aunque seas uno de tantos desencantados de tantas cosas, ¿no te parece que si vas sumarás, aumentarás el número de personas que asistirán y que por lo tanto será como decirle al PPSOE, mirad lo que pienso de vosotros, mirad cómo me tenéis? Cómo me tendréis de harto que hasta ya me tomo la molestia -poco posmoderna- de ir a mitings. Y por otra parte, si vas -me he dicho- nadie te podrá contar lo que veas con tus propios ojos. Hasta te puedes llevar la cámara y hacer algunas fotos para “subirlas” a la web del espai, y redactar algún artículo, y bueno, otros desencantados podrán leer de primera mano lo que acontezca. Total que me decido y me pongo en marcha.

Y a partir de aquí empieza lo bueno. Sobre las 19:45 horas llego al Palacio de Congresos. A lo lejos veo un grupo de gente y un ruido todavía incomprensible, pero me digo para mis adentros que ya hay gente en las puertas esperando. Continúo aproximándome y empiezo a ver pancartas -todavía ilegibles- y pienso que hay ya mucha gente en la entrada al Palacio de Congresos. De subito ya estoy en la vía de entrada y ya aquí, es como si hubiese retrocedido al menos al tiempo del incendio del Reichstag. Comienzo a ver dos líneas de policías nacionales, pero todavía estoy en el principio del acceso. Un hombre que ya no cumple los 50 dice: ya van llegando los traidores . Yo todavía estoy en fuera de juego... pero en segundos me doy cuenta de que se refiere a mí. Y a partir de ahí, no os quiero detallar los adjetivos que me han dedicado estas hordas que hacían un pasillo en el acceso al Palacio de Congresos. Como he ido solo, aún se han cebado más conmigo, pero con la calma que la mala hostia desarrollada durante tantos años, es capaz de producir, los he ido mirando mientras avanzaba como si viese a pobres dementes; diré más: os juro que me he sentido apenado de ver que esas personas...no era posible que fuesen tan ignorantes, tan lerdas, tan chabacanas, tan cretinas. Pero lo triste, lo verdaderamente triste, es que son gente necia. Y lo que nos debiera preocupar es que al contrario de lo que piensan las almas cándidas -yo también tuve mi época de candidez, ¿cómo no?- todo necio es peligroso. Esa gente -teníais que haber visto el odio que se manifestaba en sus miradas- nos hubiera linchado de buena gana, nos hubiera machacado sin ningún problema. Esto es aterrador. Es vergonzoso para cualquier persona sensata, medianamente sensata haber contemplado semejante despliegue de fascismo práctico.

Pero lo que raya en los límites de lo psicótico, son los adjetivos que he podido escuchar, dedicados a mujeres mayores, a señoras que serán esposas, trabajadoras, madres, abuelas, a chicas jovenes, a chavales, a ancianos, en fin a todo el mundo. Afortunadamente, he visto a la gente no caer en las trampas de estos provocadores, mirar a otro lado, conversar tranquilamente, incluso -como yo mismo- reírse -la situación que por momentos era tensa, por lo cutre, también era cómica-. Al parecer, también han regalado a la gente con globos llenos de pintura azul o algún tipo de huevo relleno de pintura azul, pero yo no lo he visto. Solo he visto las manchas de pintura en el suelo.

El caso es que teniendo como ruido de fondo los alaridos de semejantes demócratas, la gente hemos ido pasando poco a poco por los detectores de metales y acreditándonos. Al entrar dentro he visto que estaba absolutamente lleno, por lo que he permanecido en el pasillo junto a otras muchas personas que no han podido sentarse. Tras la música deliciosa de Miquel Gil, sobre las 21:00 horas ha comenzado el miting propiamente dicho. Pido excusas por no saber el nombre de todos los intervinientes ni por haber tomado en su moment buena nota de lo más representativo de las intervenciones.
El primero de ellos que era el representante de Castellón, me ha parecido un poco soporífero, a parte de que como hablaba bajito, no he llegado a entender mucho. A este hombre hay que darle un cafetito antes de que hable. Para que le suban un poco las pulsaciones. Después ha hablado el representante de Alicante y he empezado a enterarme un poco, aunque también parecía ir a gas-oil -ya digo que estaban llenos hasta los pasillos-. Después era el turno de Toni Cuquerella, y a este sí que se le veían tablas. Corrosivo, mordaz, ingenioso, ha provocado los primeros aplausos y sonrisas de complicidad. ¡Ah! Se me olvidadaba. Antes del miting, se ha proyectado lo que parece ser que será el anuncio de ERC para la campaña electoral, simulando ser un NODO actualizado. Pero como iba diciendo, Toni Cuquerella ha estado muy bien. Después ha sido el turno de Joan Puigcercós. También se le ve más trabajado que a los dos primeros. Ha contado varias anécdotas que le sucedieron en el Congreso de los Diputados, ha hecho un repaso de la política del PP, etc., muy bien también. Por fin ha aparecido Carod-Rovira, el bin laden de cataluña, quien ha repetido que hay un límite moral a la independencia, que es el respeto a la vida humana. Ha recordado a los valencianos que mantuvieron con dignidad el gobierno de España durante la República, ha afirmado que sólo con valentía y entereza se puede desalojar al PP del poder. Que el PSOE tiene dentro de sí a dos PSOE’S -uno de ellos actúa como oposición, son los Vázquez, Bono, Ibarra...- que el PSOE debe ser valiente y apostar por el cambio que ERC es capaz de aportar. Que se va a luchar por la República y que si hace falta se lleva a cabo una segunda transición. Que ERC no se esconde ni se amedranta, que van a ir a donde haga falta a decir lo que piensan, y a asumirlo con todas sus consecuencias. Y que el PP está nervioso porque ve que ERC crece sin parar, recibe apoyos de todas partes, de todos los rincones de España, crece el número de simpatizantes, de militantes, de adhesiones a los manifiestos... Ha afirmado que el PP es el partido de los negocios, no de la política, sino de los negocios, y que el caso Fabra es el paradigma de la política de negocios del PP en nuestra tierra. Ha acusado a Aznar de ser un inmoral -por su implicación en la guerra- y un inculto -por desconocer la complejidad de la política mundial y europea, así como el caos que han provocado en Irak haciendo sufrir a los pueblos iraquíes doblemente, no sólo por padecer a Sadam Hussein -hombre de EE.UU. en la zona-, sino las agresiones genocidas de los “aliados”. También ha dicho que Aznar, está incapacitado para el diálogo democrático, y el resultado es que las relaciones con otros países europeos están muy deterioradas. A todo esto, se han podido escuchar gritos de Inde- Inde-, Inde-penden-cià entre gran parte del público.

Sobre las 22:45 horas ha terminado el miting, y al exterior, el aire fresco y el espacio vacío, nos despejaban las dudas sobre si las hordas bárbaras se habrían retirado a sus cavernas, o si por el contrario, no se habrían conformado con las muestras de fascismo que nos habían dedicado. Afortunadamente, la noche, aunque fresquita, volvía a ser agradable al exterior del Palacio de Congresos, y la gente, respetuosamente, abandonaba el escenario del blue-block con la sensación de haber vivido una tarde que podría ser un punto y a parte en la política valenciana y nacional.

José Luis Redón


ANNA notícies. València

Andreu Purroi.

Tot nou període històric genera els seus poetes, els seus cantants, els seus polítics... Ahir al Palau de Congressos de la ciutat de València varen coincidir el cantant i el polític. Miquel Gil i Carod-Rovira.
El ex-cantant d’Al Tall, va arrancar amb un jota valenciana que sortia d’allò més profund de la nostra terra, va seguir amb el "Bolero de l’Alcudia" que va contar amb l’alegria dels "roscans" Oreto (STE-PV) i Santacatalina (EsqVal), va continuar amb una cançó de batre, una tonada mallorquina i va acabar amb "Fandangos d’Alacant"; les palmes que li acompanyaven d’un públic fet poble i que abarrotava el Palau -fins el punt que la gent estava seguda en les escales i en peu en els laterals-, ens estava senyalant que estàvem endinsant-nos en els albors d’una segona transició.

I allí no estaven sols la militància del partit republicà amfitrió. Al Palau hi havia molta més gent, vinguts de totes les sensibilitats de l’esquerra i del valencianisme. Les senyeres del País, amb les estelades psaneres, convivien en perfecta aliança amb dos grans banderes republicanes espanyoles que penjaven, totes ensems, del primer pis. Era com si els oradors i els assistents s’hagueren posat d’acord de manera prèvia en allò que s’anava a dir i mostrar. [continuarà]


El míting de Carod-Rovira en la premsa valenciana i catalana.

Carod Rovira apel·la a la tradició republicana de València enfront
del PP

Un centenar d’ultres i anticatalanistes van increpar els assistents

S V. - València

EL PAÍS | C. Valenciana - 29-02-2004

Josep Lluís Carod Rovira, cap de llista d’Esquerra Republicana de
Catalunya, va defensar davant duna mica més de 2.000 persones al
Palau de Congressos de València la necessitat d’unir-se tots els
partits de la esquerra per a desallotjar al PP del poder. En aqueix
sentit, va apel·lar a la tradició republicana de València, que va ser
l’últim baluard de II República espanyola, per a avançar cap a una
segona transició i un Estat federal.
Per a intimidar als que volguessen sentir les propostes de Carod, en
l’acte central d’Esquerra Republicana del País Valencià, allí se’n
van anar els ultradretans d’Espanya 2000 i els anticatalanistes del
Grup d’Acció Valencianista, ara agrupats davall la plataforma Nou
Valencianisme. Alguns d’aquests manifestants van llançar ous farcits
de pintura a diversos assistents, que van haver de suportar crits
de "catalanistas", "asesinos" i "carronyeros", atés que l’estricte
control del Palau de Congressos, que incloïa detectors de metalls, va
retenir a la porta als assistents.

Però centrat en el míting, el secretari general d’ERC va arrancar
proclamant: "Vinc a casa i estic a casa". L’exconseller en cap català
va recalcar que ERC ama la vida i la llibertat de totes les persones
i "de tots els pobles, les cultures i les llengües". Va destacar de
nou que el diàleg és "l’intrument per a trobar solucions" en contrast
amb José María Aznar, "que no dialoga amb ningú". Carod va assegurar
que "les armes de destrucció massiva de les consciències estan en la
Moncloa" i va acusar al PP de "haver fet de la mentida una
institució" i de "fomentar un nacionalisme excloent i xenòfob".

Al matí Carod va defensar, en una conferència de premsa en la seu del
Consell Valencià de la Joventut, la creació d’una "eurorregió de
l’Arc Mediterrani" per a potenciar el "espai socioeconòmic" comú.
Carod va advocar per impulsar "un nou plantejament de ponts" entre
els territoris de l’antiga Corona d’Aragó per a reforçar
les "importants" relacions culturals, econòmiques i comercials ja
existents. En aquest sentit, el dirigent d’ERC va reclamar per als
governs autònoms d’aquest espai la "capacitat de decisió estratègica"
sobre les connexions amb l’exterior, energètiques i de
telecomunicacions per a trencar "el model radial i centralitzador".

Enrique Sanicolbaldo, representant de Noves Generacions del PP, va
protestar per la cessió de la sala del Consell Valencià de la
Joventut a ERC, i en una carta dirigida al president de l’entitat,
José Lanuza, manifesta el seu "posicionament polític en contra dels
que entenen que és possible un diàleg amb la banda terrorista
ETA". "Sempre hem estat i estarem del costat de les víctimes i no del
costat dels botxins", afig l’escrit. Lanuza, per la seua banda, va
ressaltar abans de l’acte que el Consell de la Joventut "és un espai
públic i obert" també a altres partits.


Carod diu que «una part del camí» lo es té que fer amb l’esquerra espanyola

El líder d’ERC, que abarrota el Palau de Congressos, afirma que «la república tornarà»

El líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, va assegurar ahir a València que té «l’obligació de tendir la mà als partits espanyols d’esquerra, no perquè pensen com nosaltres, sinó perquè hi ha una part del camí que o la fem junts o no podrem avançar mai».

Juanjo García Gómez, Levante-EMV. València

Carod-Rovira, rebut per les més de 2.000 persones que van abarrotar anit el Palau de Congressos al crit de «Carod, president dels Països Catalans!», va advertir, no obstant això, que això exigeix la «valentia del PSOE». Es tracta, va clamar, de «fer passar a l’oposició, no sols al PP, sinó al Partit Popular sociològic del PSOE instal·lat a la cúpula del PSOE, els Rodríguez Ibarra, molta ’barra’, els Bono, els Chaves».

«El PSOE ha d’elegir si defensa el mateix model de la dreta o vol avançar cap a un federalisme plurinacional», va recalcar, per a proclamar que si els socialistes i IU, més les «esquerres nacionals de la perifèria», sumen més escons que el PP, «espere, confie i reclame a Rodríguez Zapatero que siga valent i forme un Govern de la democràcia i del progrés». «Davant de tant papanatisme monàrquic», va subratllar, cada «pas endavant» ho és també «cap a la república», que «tornarà i serà federal i plurinacional». Al PP va advertir: «Com més ens pressionen més avançarem cap a una segona transició, més forts serem». «Ni un pas arrere», va afegir el candidat d’ERC al Congrés, qui va emfatitzar que «cap idea, ni la unitat d’Espanya ni el dret a la independència del nostre poble, valen una sola vida humana». Va apuntar que Aznar sí que va anar a una reunió, «no secreta», però sí «immoral, per a declarar la guerra» a Iraq.

El líder republicà, que va voler rendir «homenatge» als valencians «que van defensar la capital de Catalunya a Barcelona heroicament en 1714», en referència a la Guerra de Successió, va tancar el míting assenyalant que somia «com el poeta amb aquesta pàtria tan xicoteta, que la vull completa i lliure». «Compatriotes, tornarem a vèncer, salut i República!», va cridar.

Prèviament, van intervenir el número dos al Congrés per Barcelona, Joan Puigcercós, així com els candidats d’Esquerra Republicana del País Valencià per València, Alacant i Castelló, Antoni Cucarella, Josep Julià Jiménez i Josep Vicent Vicent. Cucarella va recordar el «terrorisme anticatalanista» que, va censurar, «té encobridors i actua amb total impunitat». No va haver al·lusions al Bloc en el míting. En l’acte es van sentir crits a favor de Terra Lliure.

Hores abans, Carod-Rovira, qui al matí va celebrar una reunió amb representants del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STE) i de CGT en la seu del Consell Valencià de la Joventut, va defensar en roda de premsa la «necessitat» de fer «un nou plantejament dels llaços entre els antics territoris de la Corona d’Aragó», Catalunya, País Valencià, Aragó, Balears i sud de França, «vinculat a l’estructura econòmica» d’aquestes zones, «molt semblant en els seus aspectes positius i també en els seus dèficits». Per això va advocar per «institucionalitzar» la que va denominar «Eurorregió de l’Arc Mediterrani». Aquí no va arribar a citar el terme Països Catalans.

Protesta del PP

Moments abans de l’inici de la conferència de premsa, celebrada als locals del Consell Valencià de la Joventut, Enrique Sanicobaldo, secretari d’aquest òrgan i membre de Noves Generacions del PP, va repartir entre els periodistes l’escrit que havia dirigit al president de l’entitat, Josep Lanuza, en el que expressava el seu «més enèrgica protesta» per la cessió de les instal·lacions a ERPV, i li sol·licitava la retirada del permís, en considerar que hi havia «polititzat» el Consell de la Joventut.

Lanuza, d’Escoltes Valencians, va recordar que el CVJ se cedeix als partits que el sol·liciten. Fonts pròximes al CVJ van indicar que Sonicabo va rebre pressions del president provincial del PP a València, Serafí Castellano, i que també li havien cridat del gabinet del ministre de Treball i el director de l’Institut de la Joventut.

Concentració il·legal amb insults i ous

Unes 200 persones van donar la «benvinguda» amb insults i ous de pintura blava als simpatitzants d’Esquerra Republicana de Catalunya que van acudir ahir al míting de Carod Rovira al Palau de Congressos de València. La concentració era il·legal. No s’havia sol·licitat permís encara que sí «comunicat verbalment al sotsdelegat del Govern», segons va confirmar a Levante-EMV el líder de Nou Valencianisme, Juan García Sentandreu.

Mig centenar d’agents de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) o antidisturbis mantenien a ratlla als manifestants que enarboraven senyeras, banderes espanyoles o cartells contra els «països catalans i Carod Rovira». A Pesar de la il·legalitat de la concentració, la policia permetia que els manifestants formessen un corredor d’entrada des del que llançaven tot tipus d’insults a la gent que acudia al míting. Estaven tan prop que fins i tot van llançar un ou farcit de pintura blava que va caure de ple sobre una periodista d’Antena 3.

Només als simpatitzants d’Espanya 2000 se’ls va obligar a mantenir-se allunyats.


Carod emplaça Zapatero a superar tòpics i a liderar un govern plural

Dos mil assistents secunden l’acte d’Esquerra a València entre fortes mesures de seguretat

Ismael Carbó

L’AVUI-VALÈNCIA

Josep-Lluís Carod-Rovira va fer ahir una crida al secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, a superar tòpics entre diverses concepcions i que sigui "valent" i formi un govern per la democràcia a l’Estat espanyol.

El líder republicà es va presentar davant l’auditori valencià sota el lema propi d’Esquerra Republicana del País Valencià, [Sense complexos,País valencià]Sense complexos, i va emplaçar el presidenciable del PSOE a "defensar el mateix que la dreta o defensar un federalisme plurinacional". En aquest sentit, va proclamar l’obligació "d’allargar la mà als partits espanyols d’esquerres perquè una part del camí, o la fem junts, o no podrem avançar mai". "No puc creure -va continuar- que el PSOE no estigués a l’altura històrica de les circumstàncies". Per això, va demanar que no desaprofités "l’oportunitat històrica de liderar un canvi de règim democràtic" i de governar amb la suma de diverses forces democràtiques.
El líder republicà va advertir, però, que aquest canvi no el podran protagonitzar una o dues forces polítiques, i va reclamar "un pacte bàsic" per a aquesta alternativa a vuit anys de govern del PP, que "només serà sòlida si respecta la diversitat de partits que hi ha a l’Estat espanyol". Alhora, es va comprometre en nom d’ERC a donar suport a un govern, encara que la formació no en formés part.
Carod també va demanar que "continuï l’amistat dels que van lluitar contra el franquisme" i va retre homenatge als valencians que van ser "el darrer baluart democràtic de la República". Així, tenint en compte la polèmica que l’ha precedit per fer l’acte a València, va advertir: "Com més ens pressionin, més avançarem cap a una segona transició".
El míting republicà es va celebrar al Palau de Congressos de València, enmig de fortes mesures de seguretat, i es va iniciar amb l’actuació del cantaor Miquel Gil. Prèviament, diversos cordons de vigilància, formats per nombrosos efectius de la Policia Nacional, vigilants jurats i servei d’ordre, tant dins com fora del recinte, van fer un exhaustiu control dels assistents a l’acte. A l’exterior, un centenar llarg de persones responien a la convocatòria ultra. España 2000, els Grups d’Acció Valencianista, Democracia Nacional i la Plataforma Constitucional i Autonomista es manifestaven amb banderes espanyoles i valencianes amb el blau, i amb pancartes amb lemes com El agua es de todos, Parem el catalanisme, No a los Países Catalanes i ETA asesina, Carod y tripartito responsables. Enmig d’un ambient de tensió, els assistents a l’acte van entrar al Palau mentre eren increpats amb crits d’"assassins", "carronyers", "catalanistes" o "eunucs", i van rebre un pot de pintura blava que va arribar a tocar una periodista. Aquest ambient, però, no va impedir que més de dues mil persones fessin acte de presència al míting d’ERPV. El clima provocat per l’oposició al míting d’ERC es va traduir ja al matí, quan Josep Lanuza, president del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, va llegir un comunicat en el qual denunciava "pressions" per impedir la compareixença del candidat republicà en el mateix àmbit que ho estan fent altres formacions electorals.


Vídeo amb la notícia del miting, donada per TVE-1, Canal-9 i TV3. Fes clic aquí


A la mateixa secció:


Entrevista a Ramon Cotarelo, filòsof i politòleg: "a Catalunya l’independentisme és un moviment social d’àmplia base"


‘Estimadíssima Núria’: la carta de resposta de Jordi Cuixart a Núria Cadenes.


La investidura de Puigdemont i les tensions de l’independentisme


República Catalana: L’ajornament de la investidura de Puigdemont fa aflorar dues estratègies dins l’independentisme


Alacant (L’Alacantí): Acte de l’Espai de Trobada per la Llibertat. Les classes populars enfront del Règin del 78. Autodeterminació o repressió.


República Catalana: Rumb cap a la col·lisió


República Catalana: To recuperat


Hi ha una manera d’investir Puigdemont i no frenar la recuperació de les institucions


Renunciar davant un tribunal sectari


Al País Valencià: Democràcia i Llibertat

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com