contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 16 de juny de 2015 | Manuel
Carta des dels EEUU de Nordamèrica: Què ens diu el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord de l’amenaça del Tractat Trans-Pacífic?

Barry Sheppard

El Tractat Trans-Pacífic (TPP) que es negocia entre els EEUU i altres 11 països de la conca del Pacífic - incloent Austràlia - és un tractat que té a veure amb les normatives i les inversions.

S’està negociant en secret als pobles de les nacions afectades, però no de les corporacions que es beneficiaran de l’acord - com revelen els capítols filtrats per WikiLeaks. Pel costat dels Estats Units, uns 600 representants de les corporacions empresarials són el nucli de les negociacions.

Aquest fet per si sol revela de què va la cosa. El TPP promourà els interessos dels rics a costa dels treballadors i els pobres. Codificarà noves regulacions per a facilitar més canvis neoliberals a les economies d’aquests països.

Alhora, promourà els interessos dels països imperialistes involucrats - els Estats Units, Austràlia, Canadà, Japó i Nova Zelanda - a costa de les nacions oprimides de Brunei, Xile, Malàisia, Mèxic, Perú, Singapur i Vietnam.

Els capitalistes dels països pobres es beneficiaran, com a socis menors dels imperialistes, a costa del seu poble.

En els 12 països, hi haurà noves regulacions que debilitaran les lleis que defensen els treballadors (inclosos els treballadors agrícoles), els petits agricultors i camperols, i el medi ambient. Però, les empreses tindran la facultat de revocar les lleis que no els agraden.

Un dels objectius serà el de formar un bloc d’aquests països contra Xina, part de "l’eix de la política asiàtica" del president nord-americà, Barack Obama.

’Un NAFTA amb esteroides’

No anem a les palpentes sobre els possibles impactes del TPP. El Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA per les seues sigles en anglés), signat pels EEUU, Canadà i Mèxic el 1993, ha estat en vigor durant més de dues dècades.

El TPP ha estat referit com "un NAFTA amb esteroides", de manera que mirar els impactes del NAFTA dóna una idea del que ens espera amb el TPP.

El 1993, el llavors president dels Estats Units Bill Clinton va prometre que "promourà un major creixement, més igualtat, millor conservació del medi ambient i una major possibilitat de pau mundial ... Es crearan 200.000 llocs de treball en aquest país durant el 1995".

Quin ha estat el resultat dues dècades més tard?

En els tres països, la desigualtat de la riquesa s’ha multiplicat. Mai es van crear als EEUU els 200.000 llocs de treball com a resultat del NAFTA.

De fet, es van perdre centenars de milers de llocs de treball als EEUU com a conseqüència de la deslocalització a Mèxic de les corporacions nord-americanes per a utilitzar els incentius a la inversió del NAFTA i per a prendre avantatge dels baixos salaris. Cap llei ambiental es van enfortir pel NAFTA.

Les grans empreses farmacèutiques i les indústries químiques van estendre geogràficament les seues patents, i van guanyar drets a no ser regulats i inspeccionats. Les grans empreses del Petroli i del Gas van aconseguir drets absoluts sobre els recursos naturals per a produir cada vegada més gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

El llavors president mexicà Carlos Salines també va afirmar "El NAFTA és un acord per a la creació d’ocupació". Va afegir que era "un acord que incrementarà els salaris" i "un acord de millora del medi ambient".

Mèxic

Va ser a Mèxic on el NAFTA va causar el major dany.

Els promotors del NAFTA van dir que el pacte portaria la nova tecnologia i el capital dels Estats Units per a complementar el treball excedent de Mèxic. Això, al seu torn, conduiria Mèxic a industrialitzar-se i a augmentar la productivitat, el que causaria l’augment dels salaris a Mèxic.

Salaris més alts expandirien les oportunitats econòmiques, reduint la migració cap als EEUU, aquesta va ser la teoria.

Coneixem els resultats. El NAFTA no va aconseguir estimular un creixement econòmic inclusiu, ni treure els mexicans de la desocupació i la subocupació, ni reduir la pobresa. S’ha fet tot el contrari.

Un resultat immediat del NAFTA va ser llevar la reforma agrària incorporada a la Constitució de Mèxic. Aquest vestigi de la Revolució Mexicana de principis del segle 20 garantia petites parcel·les de terra a milions de mexicans que vivien a les zones rurals.

El NAFTA també va obrir Mèxic a les importacions de blat de moro més barat d’Estats Units, un element bàsic de la dieta mexicana. Com els preus del blat de moro es van desplomar, els agricultors endeutats van perdre les seues terres, que ara podrien ser adquirides, sota el NAFTA, pels mexicans rics i l’agroindústria nord-americana. Aquestes forces van unificar grans extensions per a convertir-les en grans plantacions.

Entre 1995 i 2005, 1,1 milions de camperols van perdre les seues terres, i altres 1,4 milions que depenien del sector agrícola van ser expulsats dels seus llocs de treball. Van engrosar les tropes d’aturats a les ciutats o es van unir als que emigraven als EEUU com a treballadors indocumentats i amb drets legals pràcticament inexistents.

Els pobres urbans tenen dificultats per a trobar feina. Molts estan en el sector "informal", venent quincalla als carrers. Les seues files han augmentat des de 1994 per a constituir la meitat de la força laboral.

Els salaris van caure tan dràsticament que avui, un treballador agrícola guanya un terç del salari que abans del NAFTA.

Encara que el preu del blat de moro es va desplomar, el preu de les truites de blat de moro, un aliment bàsic de Mèxic, es va disparar en els primers 10 anys del pacte.

El NAFTA inclou normes del sector servei i normes d’inversió que van facilitar la consolidació del comerç de cereal, la mòlta, la cocció i la venda minorista. Això significava que, en poc temps, les relativament poques grans empreses restants van ser capaços d’augmentar els preus de consum.

El resultat ha estat un augment en el nombre de persones que passen fam.

Amb aquests preus més alts, fer truites i exportar-los a Mèxic es va fer rendible per a les empreses nord-americanes. El declivi de l’agricultura mexicana ha significat que una quantitat cada vegada més gran d’aliments ha estat importada des dels EEUU, incloent aliments processats, amb la ironia que l’obesitat està creixent enmig de la fam.

Pobresa

Avui en dia, més de la meitat de la població, i el 60% de la població rural, viu per sota del llindar de la pobresa. Un de cada quatre es classifiquen com extremadament pobres, que no poden permetre una alimentació adequada, i el 20% dels nens estan desnodrits.

De 2006 a 2010, més de 12 milions de persones es van unir a les files dels pobres.

Mèxic ha mostrat la disminució més lent de la pobresa a Amèrica Llatina des del NAFTA.

Un treballador que guanya el salari mínim pot comprar el 38% menys dels béns de consum avui dia que abans del NAFTA. Clinton i Salines van prometre que el NAFTA reduiria el diferencial salarial entre Mèxic i els EUA de forma suficient per a frenar l’emigració, però aquesta diferència amb prou feines s’ha mogut.

Els treballadors manufacturers mexicans van guanyar una mitjana de 4,53 US $ per hora en 2011, mentre que els mateixos treballadors nord-americans guanyaren 26,87 $. Al Brasil, els salaris a la manufactura eren el doble que a Mèxic, mentre que a l’Argentina eren el triple.

L’allau de gent desesperada tractant d’entrar als EUA només s’ha accelerat.

És cert que els més benestants han aconseguit avanços. Desenes de milers de petites empreses han anat en orris, però les grans empreses nord-americanes com Wal-Mart i Costco s’han mudat a Mèxic, venent productes importats d’Àsia a la "nova classe mitjana".

Hi ha zones menudes que han augmentat les exportacions als EEUU. Una vaga recent a la Baja Califòrnia de Mèxic va enfrontar la gran agroindústria contra els treballadors indígenes molt mal pagats.

Aquestes grans empreses, propietat dels EEUU i dels magnats mexicans, exporten una gran quantitat de fruites, baies, tomàquets i altres verdures cap al nord cada any, mentre que Mèxic no pot alimentar la seua fam. El govern, estretament vinculat als productors, utilitza la violència estatal contra els treballadors.

Tot això ha exacerbat la inestabilitat social al país, també promoguda per la "guerra contra les drogues" dels Estats Units. Una de les grans importacions de Mèxic des dels EEUU són les armes.

Amb el rècord de Mèxic "de creixement, d’igualtat, de salaris i de pau" en el marc del NAFTA, no és d’estranyar que el TPP siga vist amb tant temor.

15 juny 2015

https://www.greenleft.org.au/node/59227


A la mateixa secció:


Siria: El aventurerismo militar de Trump y sus implicaciones


Màxima tensió militar: què pot anar malament aquest dissabte a Corea?


Estados Unidos lanza la “madre de todas las bombas” sobre Afganistán


La Campaña No al TTIP, CETA TiSA convoca movilizaciones para el próximo sábado 21 de enero en más de veinte ciudades


Cuando creías que los acuerdos comerciales no podrían empeorar más, aparece Wall Street


Frente a la dictadura de la UE: ¿habéis dicho... "revolución"?


La Unión Europea supera la primera barrera en la ratificación del CETA


Paraísos fiscales y "secreto comercial": La impunidad de la gran delincuencia financiera


Profesoras/es de derecho de 24 países europeos firman declaración jurídica sobre la protección de inversiones en el TTIP y el CETA


"No somos más que carne de cañón para el Estado, las corporaciones y los bancos". Entrevista a Vincent Emanuele, exmarine de EEUU y veterano de la guerra de Irak.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com