contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

Seguir la vida del lloc RSS 2.0

 

Vídeos
Anticapitalistes
 
Xarxes Socials
Anticapitalistes
Organitzacions
Anticapitalistes

 
 
WEBS ALTERNATIVES
 
 
anticapitalistes.net
  
diumenge 19 d'agost de 2012 | Manuel
Manifestació per l’INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA [11 de setembre 2012]


Trenquem el Règim! República Catalana. Stop retallades i plans d’ajustament! Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista per l’11 de setembre



#11s2012 Catalunya, nou estat d’Europa

L’Assemblea Nacional Catalana demana per carta als presidents Artur Mas i Núria de Gispert d’ésser rebuda l’Onze de Setembre i que comencin ’el procés de secessió’

La Marxa cap a la Independència arriba a l’equador amb més de dos-cents actes fets i força més de previstos. Aquestes últimes setmanes, milers de participants s’han sumat a les marxes que s’han fet a Catalunya. El propòsit de l’Assemblea Nacional Catalana és de preparar l’Onze de Setembre amb una gran concentració a Barcelona. També vol que una delegació sigui rebuda aquell dia pels presidents Artur Mas i Núria de Gispert, i així els ho han demanat per carta (requadre).

De fet, és tanta la gent que vol ser-hi d’una manera o d’una altra en aquests actes i que vol col·laborar en la concentració, que l’ANC crida a participar-hi al marge de l’organització.

L’ANC, tal com explica en el seu manifest, té el compromís de convertir la concentració d’aquest 11 de setembre, a Barcelona, en un acte massiu que tingui conseqüències històriques i afegeix que ’Amb aquesta acció exigirem als nostres representants polítics que iniciïn el procés de secessió de l’estat espanyol i que cerquin els suports internacionals necessaris, seguint els procediments previstos en les convencions i tractats internacionals’.

En uns dels vídeos (el podeu veure en aquesta pàgina) que més està circulant per la xarxa, fet per un simpatitzant de l’ANC, es presenta la concentració com la manifestació més gran de la història i com un pas previ immediat a la independència segons els nombre d’assistents. El missatge del vídeo expressa la sensació de ’crescendo’ que la xarxa transmet aquests dies. El missatge central és:

Si som 3.000.000 de persones

el govern de la Generalitat haurà d’accelerar el procés de la independència

Si som 4.000.000 de persones

no serem espanyols ni una setmana més

Si som 5.000.000 de persones

farem una gran festa i serem independents aquell mateix dia

S’està preparant la manifestació més gran que hi hagi pogut haver al llarg de la història de la Diada

Serà un esdeveniment històric

El recorregut d’un acte històric

Des de l’Assemblea han confirmat a VilaWeb que a la mateixa hora, les cinc de la tarda, que es comença la concentració a la Plaça Catalunya, també sortiran columnes de gent de diversos punts de la ciutat per a convergir al mateix lloca cap a les sis de la tarda, on hi ha previst la lectura d’un nou manifest. De moment, no hi ha detalls de qui hi participarà, però si que s’ha anunciat que hi haurà sorpreses. Sí que se sap, que un cop acabat, l’ANC cridarà els participants a marxar cap al Parlament de Catalunya. Aquesta manifestació serà el punt culminant de la Marxa cap a la Independència, que va començar el 30 de juny a Lleida.

Hi ha molta expectació, manifesta sobretot a les xarxes socials, amb pàgines i crides a omplir la plaça de Catalunya per la Diada. De fet, l’esdeveniment oficial de la manifestació a Facebook té 20.000 confirmacions d’assistència, que creixen a un ritme de mil assistents diaris.

També hi ha previstos autocars que sortiran de molts indrets cap a Barcelona, i molta gent s’organitza per anar-hi a peu.

El 19 d’agost, acte a la Jonquera: esborrem les fronteres

Entre els molts actes convocats d’aquí fins l’Onze de setembre destaca l’acte trasnfronterer, convocat a la Jonquera el proper 19 d’agost amb el lema: ’Esborrem la frontera’, organitzat conjuntament per l’ANC de Catalunya Nord i de l’Empordà. A la tarda hi haurà un acte central en el que hi participaran nombroses personalitats: Montserrat Carulla, Joan-Daniel Bezsonoff, Titot, Alà Baylac, Pep Sala, Hervé-Pi, Maria Mercè Roca, Toni Albà

+ Info:

Un Onze de Setembre únic. Vicent Partal 09.08.2012


Manifest de la Marxa cap a la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana

Manifestem el nostre compromís en convertir la concentració d’aquest 11 de setembre en un acte massiu que tingui conseqüències històriques

El Manifest de la Marxa cap a la Independència és present als actes i es donarà als alcaldes del país perquè n’assumeixin el contingut

Les persones signants, plenament conscients de pertànyer a la nació catalana i plenament compromeses amb el present i el futur polític, econòmic, social, lingüístic i cultural d’aquesta nació

Constatem

1. Que, després de més de trenta anys, el model autonòmic espanyol ha demostrat ser incapaç d’articular un model polític respectuós amb les nacions que actualment integren l’Estat espanyol, entre les quals, la catalana. En els darrers anys, s’ha evidenciat el divorci entre els diferents models de sobirania proposats des de Catalunya i el model que es proposa des d’Espanya.

2. Que la pertinença a l’estat no només perjudica notòriament les nostres possibilitats de mantenir i incrementar el nivell de vida i benestar social sinó que, fins i tot, disminueix i limita conscientment les potencialitats del nostre desenvolupament econòmic i cultural, i atempta clarament contra la cohesió social de la societat catalana.

3. Que la majoria de catalans i catalanes ens sentim humiliats pel tracte indigne i per la situació d’espoli que pateix la nostra nació, i igual o més insatisfets amb la limitada capacitat de decisió i d’autogovern que permet l’autonomia.

4. Que, després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de 28 dejuny de 2010, s’ha fet del tot evident que només tenim dues vies: o bé desaparèixer com a nació, diluint-nos dins la hipotètica nació espanyola que, sota l’aparença de modernitat, manté els objectius unificadors i homogeneïtzadors castellans que sempre l’han caracteritzada o, per contra, iniciar un procés d’independència que ens porti a la constitució del nostre propi Estat.

5. Que el Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació i que, com a tal, no renuncia ni renunciarà mai a l’exercici del dret d’autodeterminació.

6. Que dins la societat civil catalana s’ha generat un ampli moviment de rebuig a l’actual procés de destrucció econòmica i de menysteniment cultural a què està sotmès el nostre poble, així com una consciència creixent de la necessitat de recuperar l’Estat propi. Aquesta consciència s’ha manifestat de diverses maneres i s’ha materialitzat amb el naixement de l’Assemblea Nacional Catalana des de la societat civil i de l’Associació de Municipis per la Independència des de les institucions. Així doncs, l’Assemblea convoca aquesta Marxa cap a la independència, que es farà durant tot l’estiu, des del 30 de juny fins a l’11 de setembre de 2012, comptant amb el suport de l’Associació dels Municipis per la Independència i de moltes entitats cíviques del país.

Considerem

1. Que la població de Catalunya està decebuda perquè no se sent representada per un marc institucional polític en retrocés que, únicament, crea desafecció envers la cosa pública, desacredita els valors democràtics i no respecta els drets individuals i col•lectius de la seva gent.

2. Que malgrat això, el poble català ha mostrat reiteradament la seva maduresa democràtica, condició necessària per a qualsevol procés d’emancipació.

3. Que ha arribat l’hora d’unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s’agrupin i, així, es multipliquin i esdevinguin majoritàries per vies democràtiques, com a condició indispensable per exercir el dret d’autodeterminació.

4. Que des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nació, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant.

És per tot això que Manifestem

1. La nostra ferma voluntat de no aturar-nos fins aconseguir ser un dels propers estats d’Europa.

2. El nostre compromís en convertir la concentració d’aquest 11 de setembre, a Barcelona, en un acte massiu que tingui conseqüències històriques. Amb aquesta acció exigirem als nostres representants polítics que iniciïn el procés de secessió de l’estat espanyol i que cerquin els suports internacionals necessaris, seguint els procediments previstos en les convencions i tractats internacionals.

3. El nostre propòsit de treballar per aconseguir l’adhesió del major nombre possible de municipis del nostre país a l’Associació de Municipis per la Independència perquè el més aviat possible convoquin, tots el mateix dia i amb la mateixa pregunta, una Consulta que ens permeti saber el nivell de suport popular que tindrà la futura constitució d’un Estat català sobirà.

4. D’acord amb l’objectiu de la Consulta, si el President de la Generalitat de Catalunya convoca eleccions anticipades per constituir un Parlament que, com a primera acció, insti la celebració d’un plebiscit d’autodeterminació nacional sota garanties internacionals, podrà comptar amb el nostre suport incondicional. Si el poble català s’hi pronunciés favorablement, o bé si l’Estat espanyol no permetés el lliure exercici d’aquest dret, els diputats elegits haurien de proclamar la independència nacional i constituir l’Estat català sobirà.

Finalment, expressem el nostre suport a la Marxa cap a la independència i comprometem la nostra implicació activa per tal que esdevingui el clam del poble català per la seva llibertat.

Barcelona, 30 de juny de 2012


Una certa Barcelona comença a tenir por

En un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n’hi ha uns pocs que perden.

Vicent Partal

11.08.2012

En Josep Termes s’hauria sentit molt feliç ahir. Quan Solé Tura es va inventar aquella estupidesa que el catalanisme era burgès, ell va redoblar els esforços per a demostrar que el catalanisme era, i és, un moviment popular. Un moviment que sempre ha posat nerviosa la Barcelona de classe alta, la de les poques famílies que controlen la ciutat. I com es va veure ahir, això continua igual.

Va ser una coincidència, és cert, però tan caricaturesca que no em resistesc a explicar-la. Per una banda, dins l’elit del Real Club de Polo, un dirigent del tennis franquista, català evidentment, diu que ha fet una telefonada perquè expulsen del club l’Àlex Fàbregas. El to pinxesc del personatge en qüestió és impossible de superar. Que un jugador del club diu que no se sent espanyol? Doncs jo telefone al president i el fan fora. El president calla com un mort, entre més coses perquè Fàbregas és la figura estel·lar de l’equip, però no defensa Fàbregas, malgrat la bravata del senyoret. La vella Barcelona de classe alta, la del Polo…

…i la nova generació, la representa el Pepe Serra. Família de Narcís Serra i protegit de Miquel Roca, entre alguns altres. Que acaba treballant o manant on hi ha l’un o l’altre. I que no se li acut d’amollar sinó que quin conyàs dir-ne Museu Nacional d’Art de Catalunya. Que caldria dir de Barcelona i llevar-ne això de nacional o això de Catalunya. Uix. Ignore si ho pensa perquè segueix Solé Tura o perquè ha mamat al Club de Polo. Però en un dia en fan dos.

I hi ha el cercle d’economia que ni tan sols gosa parlar del pacte fiscal i prepara un ex-comunista de Vilanova perquè siga cap del govern espanyol. I aquesta cosa que en diuen el ‘Pont Aeri’, que a cada foto queden més retratats. Potser molts de nosaltres no ho sabem encara, però ells, per la manera com reaccionen em sembla que sí: en un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n’hi ha uns pocs que perden. Si no la poden evitar...


Pere Pugès: ’L’Onze de Setembre d’enguany no serà com el 10-J, hi passaran coses’

Entrevista amb el membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana sobre la protesta de la diada

’Anem desbordats!’, ens diu en Pere Pugès, membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), tot exultant. No paren de rebre el suport de grups i d’individus de tot el país. Fa setmanes que els missatges animen a participar en la concentració de l’Onze de Setembre a la plaça de Catalunya de Barcelona. L’esdeveniment de Facebook no para de sumar adhesions i la Marxa per la Independència va fent via. A un mes vista de la diada, l’expectació supera les previsions.

Com serà l’Onze de Setembre?

D’entrada serà diferent perquè hem convocat una concentració, que després es convertirà en una manifestació. No pot ser que passi com el 10-J, que vam anar-hi per protestar contra la resolució del Tribunal Constitucional i perquè volíem l’estatut sense retallar i vam acabar cridant ’independència’ els qui ho hem fet sempre i molta gent que no ho havia fet mai. En canvi, aquesta vegada la manifestació ha de servir perquè hi hagi un canvi. Volem que, a Barcelona, hi passin coses i que acabem la marxa amb un manifest contundent.

Les adhesions a l’esdeveniment de Facebook de la concentració no paren de créixer. Creieu que serà multitudinària?

Sí, anem totalment desbordats. Les iniciatives de suport surten com bolets i més d’una no l’organitza cap secció de l’Assemblea. Allò que importa és que totes sumen i que sembla que ens faran molt de costat.

Heu parlat d’un manifest contundent. En què consistirà?

Demanarem als nostres parlamentaris que comenci el procés de secessió d’Espanya. Direm al president Mas que tenim pressa, que cal actuar, que no hi ha temps, que el setge de l’estat espanyol va en augment. Sabem que ja ho fa, però li demanarem més fermesa i contundència.

Aquest manifest serà pactat amb els partits que abonen la concentració?

No, però sí que els vam avisar que seria un resum del que es llegeix durant la Marxa per la Independència. El dia 27 d’agost ens tornarem a reunir amb ells per preparar la diada i probablement en parlarem. De moment, t’avanço que pocs s’imaginen qui el llegirà; hi haurà sorpreses. No solament pel manifest: el fet més important és que la capçalera serà molt representativa, hi haurà gent de tot el territori i de totes les ideologies. Hi haurà sobretot molts batlles i la contundència d’aquesta capçalera tindrà resposta, segur. Hi haurà una representació important dels amics de Catalunya Nord. També hi haurà gent del País Valencià i de les Illes, que saben que els farem costat en tot allò que emprenguin.

Des de l’ANC, heu pensat què passaria si abans de l’Onze de Setembre l’estat espanyol demanés d’ésser rescatat?

Si això passés, el grau d’autonomia de Catalunya encara seria més reduït, i això pot fer que la gent sigui més conscient que mai que, sense Espanya, no necessitaríem el rescat. Crec que això podria dinamitar el procés cap a la independència, tot i que hi ha qui opina la contrària. Crec que hem de treballar en el pitjor dels supòsits, que Espanya aprofiti el rescat per abolir el sistema de les autonomies. Tenim prou tensió per a respondre, però en una situació accelerada com aquesta, les feines ben planificades com la que fem des de l’Assemblea, tenen menys terreny de joc. Haurem de saber improvisar. El ritme, l’hem de marcar nosaltres, no ens el poden marcar des d’Espanya.

El dia 13 de juliol a Arenys de Munt vau aconseguir que un representant de CDC, un d’ERC, un de SI, un de Reagrupament i un de la CUP, us fessin costat en la concentració del dia 11.

Sí, i jo ho considero un èxit, si mirem d’on venim. Els partits estan massa acostumats a la batalla política del dia a dia i nosaltres els marquem un canvi de situació, de terreny de joc. Els diem que cal treballar per una estratègia unitària, i l’acte d’Arenys va ser un punt de sortida. Després hem fet més reunions, també amb sindicats, i es va veient que tothom canvia de mentalitat. Sóc optimista; els partits tindran un paper important en aquest procés.

Però cap partit no va acceptar la vostra proposta de fer un referèndum sobre la independència d’abast municipal...

Això és un objectiu d’una etapa del full de ruta que nosaltres hem proposat, però som conscients que molts països han aconseguit la independència abans que no preveia el full de ruta. És a dir, és possible que ens passi quelcom semblant. Hem d’estar preparats per a canviar-lo, però, mentrestant, cal que el seguim. Aquesta consulta no seria un fi, sinó un mitjà.

L’Onze serà el punt culminant de la Marxa per la Independència. Com va?

És una mena d’espiral que no para de créixer. La resposta és al·lucinant. Als llocs on jo he anat, la imaginació de la gent és increïble! És impossible que algú et pugui dir què és exactament què passa; hi ha tants actes que anem desbordats. A vegades veiem notícies de coses que s’han fet i no en teníem coneixement.

Deveu tenir alguna anècdota emotiva...

En un sol cap de setmana vaig participar en tres marxes de cotxes diferents, a la part baixa del Maresme, a Tarragona i, diumenge a la tarda, al Garraf i al Penedès. A Tarragona vam fer una volta ben llarga, passant per llocs tan turístics com Cambrils i Salou. Ens esperàvem respostes negatives, amb tants estrangers per aquestes dates, però va ser al revés! Els turistes ens feien fotos encuriosits i ens demanàvem què fèiem. El cap de setmana va acabar amb l’acte al castell del Castellet i la Gornal, sobre el pantà de Foix, un dels més emotius a què he assistit. Per l’entusiasme que s’hi respirava, vaig sentir que tothom s’ho començava a creure.

El dia de la presentació de l’ANC, vau dir que calia arribar als encara no convençuts. Això s’aconsegueix amb la marxa?

No, aquest no és l’objectiu de la marxa. Preteníem arribar als ja convençuts. La fase de convèncer la resta, d’aconseguir la majoria social, començarà l’endemà de l’Onze de Setembre, com marca el nostre full de ruta. Ara tot just despertem la inquietud dels no convençuts.

Heu militat durant molt de temps al PSC. Què n’opineu de l’oposició del partit a la independència?

Vaig deixar de militar-hi el 2006. Fa poc vaig anar a la seu de la UGT, a l’acte de la gent de Nou Cicle i vaig fer broma: ’Vinc a la quarta o a la cinquena refundació del partit?’ Em penso que és imprescindible que el PSC reaccioni, sembla que no s’hagin assabentat de què passa. Em va agradar sentir la Maria Badia dient que calia pensar en la independència com una alternativa per al país. El PSC va perdent pistonada i cal que es posi les piles. Em sap molt de greu perquè em penso que cobreix un sector de la població que és imprescindible per al nostre projecte.

Fa molts anys que treballeu per a la independència, la veieu més a prop que mai?

Si som nosaltres qui marquem el tempo i no perdem la calma, tenim moltes possibilitats d’aconseguir-la.


Assemblea Nacional Catalana en directe al Palau Sant Jordi

Retransmès en directe el 10/03/2012 per vilaweb


Onze de Setembre: La CUP fa una crida a mobilitzar-se per la independència i la justícia social als Països Catalans

La Candidatura d’Unitat Popular fa una crida a convertir la diada de l’Onze de setembre en una gran mobilització en defensa de la independència, la construcció nacional dels Països Catalans i la lluita per la justícia i igualtat social. Com cada any, la CUP se sumarà a les manifestacions que l’esquerra independentista organitza arreu del país. Les mobilitzacions convocades són a les 12h a la plaça de la Paeria de Lleida, a les 17h a la plaça Urquinaona de Barcelona, a les 19:30h al Mercat Central de Reus i a les 20h a la plaça Catalunya de Girona.

La CUP es nega a contraposar les convocatòries de l’esquerra independentista amb la de l’ANC i afirma que “la nostra militància i les nostres assemblees locals participen en l’organització de totes les manifestacions” amb l’objectiu que enguany “hi hagi més independentistes que mai” i que “cap partit ni cap dirigent polític que defensi el pacte fiscal manipulin el contingut rupturista d’aquestes manifestacions”.

La CUP recorda que “la conjuntura actual de crisi econòmica, social i institucional requereix posicionaments clars no només en relació a l’eix nacional, sinó també a l’eix social”. En aquest sentit, la CUP considera que “és imprescindible construir un marc que aposti sense ambigüitats per la plena independència sense recórrer camins destinats al fracàs com el del pacte fiscal”, i que entengui “la construcció nacional dels Països Catalans com un element imprescindible del procés independentista”.

Des de la perspectiva de l’organització independentista, la conjuntura internacional no presenta la Unió Europea com un agent aliat per a la justícia i la llibertat del poble català, sinó tot al contrari. “El model polític i econòmic neoliberal de la Unió Europea és el que ens ha conduït a la crisi i és el que condemna centenars de milers de catalans i milions d’europeus a l’atur i a la pobresa”. Segons la CUP, “les polítiques de la Unió Europea respecte els estats grec, italià o el mateix estat espanyol demostren que també és una enemiga de la sobirania dels pobles".

És, doncs, “responent a la necessitat de generar un espai clarament sobiranista i d’esquerres” que la CUP defensa les convocatòries de l’Onze de Setembre i crida a tots aquells sectors que consideren que és el moment de treballar alhora “per l’autodeterminació dels Països Catalans i per mobilitzar la societat catalana a favor d’un nou model polític, econòmic i social a manifestar-se amb la CUP i l’esquerra independentista el proper Onze de Setembre”.


A la mateixa secció:


Contra l’intent d’extermini, sempre en valencià. El procés de castellanització de la societat valenciana.


L’ANC i Omnium donen raons per votar el 9N


Milers de persones omplen la plaça Catalunya de Barcelona. L’ANC i Òmnium avalen a contracor el nou 9-N impulsat pel president del govern Artur Mas.


Fabra recurre sentencia para no airear la caja opaca e hipoteca su discurso de transparencia


Catalunya 9N: ¿Qué hacer cuando Mas se está arrugando?


L’esvàstica, Artur Mas i el silenci de Rita Barberà.


Entrevista a Carme Junyent: ’No ho fem bé. El català no té el futur assegurat’.


Escola Valenciana lliura al comité d’experts europeus un informe amb els casos d’atac a la nostra llengua per part de l’administració valenciana.


La manifestació del 9 d’Octubre treu al carrer el clam per un canvi polític


Entrevista a Josep Lluís Albinyana: ‘Els polítics del PP i del PSPV han sigut servils a Madrid’

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com