contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

Seguir la vida del lloc RSS 2.0

 

Vídeos
Anticapitalistes
 
Xarxes Socials
Anticapitalistes
Organitzacions
Anticapitalistes

 
 
WEBS ALTERNATIVES
 
 
anticapitalistes.net
  
diumenge 22 de juliol de 2012 | administrador
Després del clam del 19J: Engegar una mobilització sostinguda contra les polítiques de retallades

Comunicat d’Esquerra Anticapitalista

Les massives manifestacions del 19J en tot l’Estat han expressat una vegada més de manera clara l’ampli rebuig popular a les noves retallades imposades pel govern sota el mandat de la cúpula de la UE. Però mentre la ciutadania es manifesta indignada, el govern manté inflexible els seus postulats, al mateix temps que la "prima de risc” bat nous rècords, les comunitats autònomes- començant per la valenciana -sol·liciten el seu rescat al govern central i la fantasmagórica veu dels “mercats” comença a demanar ja un “rescat total” de l’Estat espanyol, una mesura que segurament excedeix les possibilitats econòmiques dels potencials “salvadors”.

Les manifestacions han estat massives, sí, i una vegada més han deixat clares una sèrie de qüestions: la primera d’elles és que la classe treballadora està indignada i que respon quan s’efectua una cridada a la mobilització per part dels sindicats majoritaris i contant amb el suport d’altres forces sindicals i de moviments i organitzacions socials; la segona d’elles és que la repressió policial i judicial dura comença a ser una constant, com demostra l’ocorregut a Madrid després de l’última manifestació; la tercera és que com aquest govern- i altres autonòmics del PP -semblen tenir clar que no van a variar res la seua política passe el que passe, açò significa que estan vinculant la possibilitat de canvis a la seua pròpia caiguda.

La inflexibilitat del govern de Rajoy en les seues polítiques, el menyspreu al que aquest sotmet a les forces sindicals i l’estratègia d’assetjament i enderrocament que manté respecte d’elles, sembla que van forçant a les direccions de les centrals sindicals majoritàries a passar de les paraules als fets pel que fa a la necessitat d’una “mobilització sostinguda”. Encara que lluny de la planificació detallada a mitjan i llarg termini que seria desitjable, CCOO i UGT han llançat ja un calendari d’accions per al que resta de juliol, agost i setembre, que inclou la celebració de “Cimeres Socials” el 25 de juliol i el 6 de setembre; una gran marxa cap a Madrid el 15 de setembre, amb la lloable vocació de ser també punt de trobada de les diferents “Marees” que s’han anat produint fins a ara (educació, sanitat, miners...); i l’exigència una de convocatòria d’un referèndum sobre política econòmica i social, juntament amb la possibilitat de convocar també un “referèndum alternatiu”.

La “Cimera Social” proposada per CCOO i UGT podria ser un bon instrument per a unificar i coordinar les lluites contra les retallades, sempre que es complisquen algunes condicions. La principal d’elles és que es tracte d’una “Cimera” veritablement representativa del “que es mou” en aquests moments, de les organitzacions sindicals i socials, dels moviments que estan en lluita. Existeix el perill que es pretenga omplir la “Cimera” amb sigles poc representatives o en bona mesura artificials, la qual cosa seria un llast per a la seua real representativitat i devaluaria el paper que en ella han de jugar les organitzacions i moviments realment existents i implantades.

Per altra banda, els sindicats majoritaris han pretés sovint tenir un rígid control sobre plataformes i entitats unitàries, convertint-les en apèndixs de les seues pròpies iniciatives. Si es volguera fer una cosa semblant amb les “Cimeres” anunciades açò determinaria d’entrada, si no el seu fracàs, almenys una pèrdua import de les seues potencialitats.

La petició de convocatòria d’un referèndum sobre política econòmica i social no està exempta de problemes, encara que sens dubte va a posar més en evidència que el govern està desenvolupant una política salvatge de retallades que no figurava en el seu programa electoral i que fins i tot en alguns casos (augment de l’IVA) està en directa contradicció amb aquell. Quan Rajoy afirma que “Fem el que podem”, ho fa donant per descomptat que la seua majoria electoral el legitima per a interpretar “què és el que es pot fer” i per a aplicar-ho sobre la marxa. Rajoy no va ser investit Dictador en les últimes eleccions generals, encara que ell i el seu partit, de manera totalment antidemocràtica, obren com si així fora.

El referèndum, tant si es desenvolupa en el marc institucional com fora d’ell, exigeix no obstant claredat pel que fa a les mesures alternatives que s’han d’aplicar en lloc de les actuals de retallades: expropiació de la banca i creació d’una banca pública sota control social; impagament del deute il·legítim; política fiscal progressiva perquè paguen els que més tenen; derogació de tota la legislació regressiva en matèria de drets laborals, de pensions i socials; creació de llocs de treball mitjançant inversions públiques, reforma del model productiu i repartiment de les hores... Aquest aspecte segueix brillant per la seua absència en les declaracions i propostes dels sindicats majoritaris que si bé van enunciat mesures possibles de manera inconnexa i esporàdica, segueixen sense formular de manera clara quin tipus de política alternativa defensen globalment.

La proposta de confluència en la marxa a Madrid del 15 de setembre de les diferents “Marees” que han anat sorgint és molt positiva però segueix circumscrivint aquesta a una acció puntual. En realitat, les circumstàncies exigeixen una coordinació de les lluites constant i ben planificada que puga permetre tant la seua extensió com la seua prolongació en el temps. Fins a ara, a part de les convocatòries de les Vagues Generals del 29S i del 29M i de la Vaga estatal d’Educació del 22 de maig, les accions de mobilització s’han desenvolupat de manera aïllada, tant les d’àmbit regional o nacional com les locals, sense cap voluntat d’unificar-les. Açò constitueix un gran error i més considerant que les respostes, quan aquesta unificació s’ha plantejat, han estat molt bones. Hauria d’existir almenys un pla estatal de coordinació de lluites que incloga les de la funció i serveis públics (educació, sanitat, transports, administració...) i les del sector de la mineria. En aquest pla es podrien inserir les mobilitzacions específiques de cada territori i sector, juntament amb les globals, per a de aquesta forma permetre la continuïtat del conjunt de lluites, la seua permanència en el temps i els necessaris períodes de recuperació de forces després dels moments més explosius.

La convocatòria d’una Vaga General a Euskadi per al 26 de setembre per part del conjunt de forces sindicals, exceptuant de moment a les mateixes CCOO i UGT, podria ser una bona oportunitat per a fer extensiva aquesta VG a tot l’Estat. Així com la situació requereix d’una mobilització sostinguda que es desenvolupe a través d’un ventall ampli de formes de lluita, també necessita de moments àlgids d’unificació del combat, per a això la VG és un dels instruments idonis. Evidentment, aquesta VG ha de sempre entendre’s inclosa dins del pla general de mobilització sostinguda i com un més dels seus instruments.

La gran responsabilitat dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, en tot el que s’acaba d’exposar, no suposa que l’acció d’altres forces sindicals, del moviment 15M i d’altres organitzacions i moviments socials siga irrellevant. Al contrari, l’activitat del sindicalisme alternatiu i dels moviments socials serà fonamental en aquest període. En primer lloc perquè existeixen organitzacions sindicals el pes de les quals és determinant en determinats sectors, territoris o nacions de l’Estat que poden impulsar les lluites en ells atenent als criteris abans exposats; el mateix és aplicable al moviment del 15M, als moviments socials i a les seues organitzacions. Tots ells haurien d’adoptar actituds unitàries, cercant la convergència en l’acció entre si i amb els sindicats majoritaris, encara que sense cedir davant els intents de control o de fre dels moviments que aquests puguen realitzar. Es tracta d’un equilibri certament difícil però no impossible. Els moviments socials i el sindicalisme alternatiu han de mostrar capacitat d’iniciativa en aquestes setmanes crucials i ser capaces d’impulsar iniciatives i mobilitzacions unitàries i decidides.

Per a plantar cara a la crisi i a l’allau de retallades salarials, socials i polítiques s’imposa en resum una “mobilització sostinguda” planificada a mitjan i llarg termini, la definició d’un paquet clar de mesures alternatives, la coordinació dels sectors i territoris en lluita i l’augment progressiu de l’organització sindical, social i en els centres de treball. Així hauria de ser canalitzada la indignació que es va manifestar en els carrers el passat 19 de juliol.

Llegir en castellà

+ Info:

Hora y cuarto con Merkel. Los líderes sindicales Toxo y Méndez pidieron una reunión con la canciller para explicar su visión sobre la situación española ante el ninguneo de Rajoy. 28/7/2012

La indignación no basta. Joxe Iriarte, "Bikila"

Un bloque social de rechazo a la “deudocracia” se pone en marcha. Jaime Pastor

Desmontando mentiras: La crisis, el 15M y la izquierda. Jaime Pastor


A la mateixa secció:


Per la transparència i el control en la gestió dels serveis i recursos municipals de Peter


11 de setembre: la Consulta és irrenunciable! Volem decidir sobre tot!


El Partit Popular de Petrer dissenya el desmantellament el Centre de dia de menors de Salinetes.


Palestina crema davant la mirada impassible d’Occident


PODEM/PODEMOS és un projecte plural


El rei se’n va: que se’n vagin tots! Fora el règim, obrim processos constituents per dedidir-ho tot!


Després de les eleccions europees del 25-M.


Eleccions al Parlament europeu: una veu dels i les de baix per la democràcia, per la ruptura amb la Troica i pel dret a decidir


Ni UE, ni EEUU, ni feixisme. Pau i llibertat per al poble d’Ucraïna


1er de Maig 2014: Repartir el treball i la riquesa, mantenir la independència de classe

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com