contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

Seguir la vida del lloc RSS 2.0

 

Vídeos
Anticapitalistes
 
Xarxes Socials
Anticapitalistes
Organitzacions
Anticapitalistes

 
 
WEBS ALTERNATIVES
 
 
anticapitalistes.net
  
dissabte 14 de juliol de 2012 | Manuel
Rajoy espolia la classe treballadora per a salvar els banquers

Comunicat d’Esquerra Anticapitalista

en castellà abaix

Descarregar pamflet en pdf

Tal com estava escrit, el guió es va desenvolupant de manera esperpèntica i dolorosa per a tots els col·lectius que sofrixen les seves conseqüències, especialment la classe treballadora. Després d’haver mentit a consciència i de manera repetida sobre els efectes que anava a tenir el rescat europeu de la banca espanyola, Mariano Rajoy ha hagut d’admetre davant el ple del Congrés que “Espanya està tutelada, sense mans lliures, sense autonomia”, que "Els espanyols hem arribat a un punt que no podem triar entre quedar-nos com estem o fer sacrificis” o que "No disposem de més llei ni de més criteri que el qual la necessitat ens imposa. Fem el que no ens queda més remei que fer, tant si ens agrada com si no”. Era evident, encara que la “sinceritat” actual del President és només aparent perquè ni és l’Estat espanyol en general, ni és tampoc tota la seva ciutadania la que va a sofrir les brutals retallades anunciades, sinó només una part d’aquests encara que amplíssima, la classe treballadora i els sectors més humils i empobrits. Els banquers i els posseïdors de grans fortunes són justament els beneficiaris de les actuals polítiques i per això és del tot incorrecte emmascarar aquesta realitat amb al·lusions als interessos d’“Espanya” i dels “espanyols”. I tot això ho fa el PP aplaudint d’allò més les retallades en el Parlament o insultant als desocupats i desocupades, com va fer des del seu seient la diputada Andrea Fabra amb el ja famós “que es fotin”. Aquesta és la dreta cavernícola que ens governa.

La bateria de mesures imposades per a reduir la despesa pública en 65.000 milions d’euros en dos anys i mig és ja de sobres coneguda. Les conseqüències també: pèrdua salvatge del poder adquisitiu de la classe treballadora, pèrdua de drets laborals, indefensió de les persones en atur, empitjorament de les condicions dels pensionistes... Tot per a salvar a la banca i mantenir els beneficis dels que han provocat la crisi i amb un horitzó que, inevitablement, ens duu al seu empitjorament, a la més negra depressió econòmica.

Urgeix, ara més que mai, engegar un gran front social de lluita contra les mesures imposades pels grans poders econòmics europeus i acatades pel govern. Urgeix coordinar les lluites en curs, algunes d’elles exemplars, com la dels miners. Urgeix traçar un pla a mitjan i a llarg termini- que inclogui una agenda de mobilitzacions i mesures alternatives -per a plantar cara a una agressió que no té límits ni fi. Les experiències de lluita s’han anat acumulant: el 15M; les lluites en educació, sanitat i dels funcionaris en defensa de les seves condicions laborals i pels serveis públics; el combat brau de la mineria que ara mateix es desenvolupa... Les mobilitzacions no han de romandre aïllades unes d’unes altres, s’han d’enllaçar, articular i donar-se forces mútuament. La magnífica rebuda a la “Marxa Negra” a Madrid, menyspreada per la prepotent i impresentable Esperanza Aguirre, és un model a seguir. Així mateix, aquestes mobilitzacions es van a enfrontar a una repressió cada vegada més dura per part del Govern. Les dures càrregues policials en les diferents marxes de suport als miners a Madrid d’aquests últims dies així ho testifiquen. Enfront d’aquesta repressió, serà també de crucial importància organitzar campanyes antirrepressives el més unitàries possibles.

Les forces sindicals, en particular les majoritàries CCOO i UGT, tenen una gran responsabilitat en tot el que succeeixi. Les circumstàncies exigeixen a crits l’abandó definitiu dels intents de reeditar la concertació social i l’adopció de plans coherents de lluita que incloguin mobilitzacions i vagues generals estatals, accions sectorials ben enllaçades entre si i un propòsit ferm d’anar desenvolupant tot tipus d’iniciatives encaminades a mantenir una lluita llarga i sostinguda en la qual s’ha de confluir amb la classe treballadora d’altres països d’Europa, començant per Grècia. En aquest sentit, la proposta de CCOO i UGT que ja s’ha fet pública i que inclou la celebració de manifestacions unitàries dimecres que ve 19 de juliol, constitueix un primer pas, encara que es quedi del tot curt, al no traçar-se un pla ben definit de la suposada “mobilització sostinguda contra les retallades” que tots dos sindicats diuen defensar, ni fer-se referència tampoc a les mesures alternatives que s’haurien d’adoptar per a enfrontar la situació. Definir tals aspectes resulta necessari per aspirar a fer front a aquest intent d’involució històrica i a posar fi a la crisi en benefici de la classe treballadora.

Descarregar pamflet en pdf


Rajoy expropia a la clase trabajadora para salvar a los banqueros

Tal y como estaba escrito, el guión se va desarrollando de manera esperpéntica y dolorosa para todos los colectivos que sufren sus consecuencias, especialmente la clase trabajadora. Tras haber mentido a conciencia y de manera repetida sobre los efectos que iba a tener el rescate europeo de la banca española, Mariano Rajoy ha tenido que admitir ante el pleno del Congreso que “España está tutelada, sin manos libres, sin autonomía”, que "Los españoles hemos llegado a un punto en que no podemos elegir entre quedarnos como estamos o hacer sacrificios” o que "No disponemos de más ley ni de más criterio que el que la necesidad nos impone. Hacemos lo que no nos queda más remedio que hacer, tanto si nos gusta como si no” . Era evidente, aunque la “sinceridad” actual del Presidente es sólo aparente porque ni es el Estado español en general, ni es tampoco toda su ciudadanía la que va a sufrir los brutales recortes anunciados, sino sólo una parte de éstos aunque amplísima, la clase trabajadora y los sectores más humildes y empobrecidos. Los banqueros y los poseedores de grandes fortunas son justamente los beneficiarios de las actuales políticas y por ello es del todo incorrecto enmascarar esta realidad con alusiones a los intereses de “España” y de “los españoles”. Y todo esto lo hace el PP aplaudiendo a rabiar los recortes en el Parlamento o insultando a los parados y paradas, como hizo desde su asiento la diputada Andrea Fabra con el ya famoso “ que se jodan”. Este es la derecha cavernícola que nos gobierna.

La batería de medidas impuestas para reducir el gasto público en 65.000 millones de euros en dos años y medio es ya de sobra conocida. Las consecuencias también: pérdida salvaje del poder adquisitivo de la clase trabajadora, pérdida de derechos laborales, indefensión de las personas en paro, empeoramiento de las condiciones de los pensionistas... Todo para salvar a la banca y mantener los beneficios de los que han provocado la crisis y con un horizonte que, inevitablemente, nos lleva a su empeoramiento, a la más negra depresión económica.

Urge, ahora más que nunca, poner en marcha un gran frente social de lucha contra las medidas impuestas por los grandes poderes económicos europeos y acatadas por el gobierno. Urge coordinar las luchas en curso, algunas de ellas ejemplares, como la de los mineros. Urge trazar un plan a medio y a largo plazo- que incluya una agenda de movilizaciones y medidas alternativas -para hacer frente a una agresión que no tiene límites ni fin. Las experiencias de lucha se han ido acumulando: el 15M; las luchas en educación, sanidad y de los funcionarios en defensa de sus condiciones laborales y por los servicios públicos; el combate bravío de la minería que ahora mismo se desarrolla... Las movilizaciones no han de permanecer aisladas unas de otras, se han de enlazar, articular y darse fuerzas mutuamente. El magnífico recibimiento a la “Marcha Negra” en Madrid, ninguneado por la prepotente e impresentable Esperanza Aguirre, es un modelo a seguir. Asimismo, estas movilizaciones se van a enfrentar a una represión cada vez más dura por parte del Gobierno. Las duras cargas policiales en las distintas marchas de apoyo a los mineros en Madrid de estos últimos días así lo atestiguan. Frente a esta represión, será también de crucial importancia organizar campañas antirrepresivas lo más unitarias posibles.

Las fuerzas sindicales, en particular las mayoritarias CCOO y UGT, tienen una gran responsabilidad en todo lo que suceda. Las circunstancias exigen a gritos el abandono definitivo de los intentos de reeditar la concertación social y la adopción de planes coherentes de lucha que incluyan movilizaciones y huelgas generales estatales, acciones sectoriales bien enlazadas entre sí y un propósito firme de ir desarrollando todo tipo de iniciativas encaminadas a mantener una lucha larga y sostenida en la que se debe confluir con la clase trabajadora de otros países de Europa, empezando por Grecia. En este sentido, la propuesta de CCOO y UGT que ya se ha hecho pública y que incluye la celebración de manifestaciones unitarias el próximo miércoles 19 de julio, constituye un primer paso, aunque se quede del todo corto, al no trazarse un plan bien definido de la supuesta “movilización sostenida contra los recortes” que ambos sindicatos dicen defender, ni hacerse referencia tampoco a las medidas alternativas que se deberían adoptar para enfrentar la situación. Definir tales aspectos resulta necesario para aspirar a hacer frente a este intento de involución histórica y a poner fin a la crisis en beneficio de la clase trabajadora.

13 de julio de 2012

+Info:

Una batería de medidas para recortar 65.000 millones este año y el que viene. El Ejecutivo anuncia una batería de 20 reformas de aquí a final de año para cumplir con Bruselas. 13/7/2012

Los documentos del rescate que el Gobierno ha ocultado a España. 19/7/2012


A la mateixa secció:


El Partit Popular de Petrer dissenya el desmantellament el Centre de dia de menors de Salinetes.


Palestina crema davant la mirada impassible d’Occident


PODEM/PODEMOS és un projecte plural


El rei se’n va: que se’n vagin tots! Fora el règim, obrim processos constituents per dedidir-ho tot!


Després de les eleccions europees del 25-M.


Eleccions al Parlament europeu: una veu dels i les de baix per la democràcia, per la ruptura amb la Troica i pel dret a decidir


Ni UE, ni EEUU, ni feixisme. Pau i llibertat per al poble d’Ucraïna


1er de Maig 2014: Repartir el treball i la riquesa, mantenir la independència de classe


Continuar i eixamplar el camí obert per les Marxes de la Dignitat


Llibertat sense càrrecs de les persones detingudes el 22-M ! Contra la criminalització de la protesta social !

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com