contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

Seguir la vida del lloc RSS 2.0

 

Vídeos
Anticapitalistes
 
Xarxes Socials
Anticapitalistes
Organitzacions
Anticapitalistes

 
 
WEBS ALTERNATIVES
 
 
anticapitalistes.net
  
diumenge 1 de juliol de 2012 | Manuel
USA: L’elecció del governador de Wisconsin. Una derrota causada per una estratègia equivocada

Barry Sheppard

En una elecció molt concorreguda el 5 de juny passat, el republicà Scott Walker va derrotar amb facilitat el demòcrata Tom Barrett, en una elecció per a governador de Wisconsin. Walker es troba en l’ala dreta del Partit Republicà i Barrett en l’ala dreta dels demòcrates. Walker va ser elegit per primera vegada a finals de 2010. Quan va assumir el càrrec l’any passat, Walker va llançar una campanya per a aixafar els sindicats de treballadors públics. En resposta, va haver-hi grans mobilitzacions.

Sindicats del sector públic es van declarar en vaga i organitzaren manifestacions massives a la ciutat capital de Madison, la més gran de les quals va mobilitzar 100.000. Durant dies, els treballadors, estudiants i altres partidaris van ocupar la rotonda del Capitoli, establint un paral·lelisme explícit amb l’ocupació de la plaça de Tahrir que estava tenint lloc a Egipte. Això es va conèixer com l’aixecament de Wisconsin, i va inspirar milions a tot el país. Anunciava l’onada del moviment Ocupar que va començar al setembre.

Com va ser que aquest gran moviment de Wisconsin ha acabat, un any i poc després, en la ignominiosa derrota de la reelecció de Walker?

Els caps de la federació sindical AFL-CIO posen la culpa en el fet que Walker va rebre per a la seua campanya, si fa no fa, set vegades els diners que va rebre Barrett. Multimilionaris de tot el país van vessar desenes de milions a les arques de Walker.

Alguns liberals i altres de l’esquerra afegiren que el Partit Demòcrata, a nivell nacional, va fer una campanya molt tèbia per Barrett. Alguns assenyalen que el candidat preferit pels sindicats va perdre amb Barrett en la primària demòcrata, i que Barrett era un candidat mediocre que havia perdut prèviament amb Walker el 2010. Altres apunten el fet que Barrett no postulà revertir l’atac de Walker sobre els sindicats i va evitar identificar-se amb la revolta.

Totes aquestes coses són certes, però no aborden el punt principal.

L’aixecament de Wisconsin, inspirà no només els treballadors públics, sino que va començar a tirar dels treballadors dels sindicats més conservadors, com els bombers, qui van arribar a defensar a aquells que ocupaven físicament el Capitoli davant les amenaces de Walker de dispersar-los.

Molts estudiants de la Universitat de Madison es va unir als treballadors. Gent treballadora de tot el país va començar a fixar-se en la lluita, en un context nacional de suport als revolucionaris d’Egipte en Tahrir. El moment era al costat de la insurrecció, i seguia creixent.

Quan Walker va aconseguir treure endavant la seua legislació anti-laboral el 12 de març de l’any passat, la qual equivalia a un cop d’Estat il·legal, hi va haver una protesta pública en contra d’aquest acte antidemocràtic. L’escenari estava llest per a una mobilització encara més profunda.

Just en aquest moment crític, els dirigents sindicals trairen l’aixecament, cridant a parar les vagues i mobilitzacions. Això va marcar la derrota, que ha acavat culminant, si fa no fa un any des de llavors, en la reelecció de Walker.

Després de trencar l’esquena de la mobilització, els dirigents sindicals locals i nacionals dirigiren el descontentament a les lluites dins de la política electoral del partit demòcrata.

No hi ha dubte que els caps dels sindicats del sector públic de Wisconsin, totalment a la butxaca dels demòcrates, van retrocedir amb por davant les mobilitzacions que ells mateix havien iniciat. La casta de buròcrates que s’asseseuen al cim dels sindicats estaven horroritzats del fet que la base havia pres l’assumpte en les seues pròpies mans.

El que van fer va ser llançar una campanya per a destituir Walker i altres republicans. Els activistes van ser lligats en la recollida de signatures per a la destitució, el que suposà un enorme esforç. Prop d’1 milió de signatures es van reunir per la destitució, i la junta electoral de l’estat va verificar les suficients el febrer d’aquest any per a iniciar les eleccions de juny.

El 10 d’agost de l’any passat, la llei Walker va entrar en vigor. Oficialment, va derogar la major part dels drets de negociació col·lectiva dels treballadors públics, convertint el sector públic de Wisconsin en una botiga oberta.

Des de llavors, el Wall Street Journal informà que els membres de la Federació Nord-americana d’Empleats Municipals i Comarcals, el sindicat més gran del sector públic, s’havien reduït a la meitat, i el sindicat de mestres va perdre un terç dels seus membres a causa de les retallades.

En les primàries del Partit Demòcrata per veure qui aniria en contra de Walker, hi havia dos candidats principals. Un d’ells era Kathleen Falk, a qui els sindicats recolzaven. Falk estava en una junta comarcal i va supervisar l’aplicació de les retallades (d’austeritat), com feien els demòcrates a tot el país. Va fer campanya proposant de retallar 10 milions de dòlars americans del salari i dels subsidis dels treballadors "sense treure drets de negociació col·lectiva".

Però els demòcrates van desestimar els sindicats i nominaren Barrett, l’alcalde de Milwaukee i el perdedor davant Walker el 2010, al seu lloc. Aquest ni tan sols va prometre derogar la llei de Walker.

A Wisconsin, hem vist una elecció molt clara. D’una banda el camí cap endavant traçat per l’aixecament. De l’altra, el camí cap a la derrota que suposa el fet de subordinar la gent treballadora al Partit Demòcrata, el qual té la mateixa política que els republicans. Aquesta és la unitat de la classe dominant perquè els treballadors paguen per l’actual catàstrofe econòmica en la qual, a nivell mundial, ens ha ficat el sistema capitalista.

Les dues ales de la política capitalista només es diferencien per les tàctiques sobre el ritme i les mesures necessàries per a aconseguir els seus objectius comuns.

June 17, 2012

Barry Sheppard va ser líder durant molt de temps del SWP dels EUA i de la Quarta Internacional. Relata la seua experiència en el SWP en un llibre de dos volums, The Party — the Socialist Workers Party 1960-1988.

Font: Green Left

Foto: Els manifestants ocupen l’edifici del Capitoli de Wisconsin a Madison per a donar suport als drets dels treballadors del sector públic, el 17 de febrer de l’any passat.

+ Info:

Dos partidos, una misma dirección. Editorial Obrero Socialista

Estados Unidos: Lecciones de Wisconsin. Sólo la lucha de clases funciona. Fred Goldstein + Editorial Obrero Socialista

USA: Lecciones de la huelga en la enseñanza pública de Chicago. Lee Sustar


A la mateixa secció:


¿Qué está ocurriendo en Palestina? Las colinas de Siderot y las palabras de paja.


Palestina: Comunicado del brazo militar del FPLP


La ofensiva israelí en números + Las mentiras de los medios.


Palestina: Testimonio de un desertor israelí y de un artista palestino. Cinco mitos de la retórica israelí desmentidos.


VIDEO. Teresa Rodriguez denuncia en el Parlamento la pasividad UE hacia la impunidad existente en la franja de Gaza-Cisjordania


MASACRE EN GAZA: LAS RAICES DEL MAL


Francia: Cuando la izquierda desespera a su pueblo ¿Por qué votó Marie al Frente Nacional?


Del modelo Auschwitz al modelo Gaza


Palestina: la culpa es de las víctimas


Palestina: La agresión israelí contra Gaza y el Derecho Internacional.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com