Per la seua amplitud i pel nombre de morts que ha provocat, el potent terratrèmol que acaba de devastar Haití commou a l’opinió pública mundial. Les víctimes es conten per desenes, potser centenars de milers, i bona part de les infraestructures del país ha quedat destruïda.

No obstant això, la naturalesa no és l’única responsable de tan espantosa catàstrofe, al menys no del seu abast i les seues conseqüències per a la població. L’elevat nombre de morts i ferits s’explica també, i sobretot, per l’estat d’extrema pobresa que coneix el país. Els serveis sanitaris i de socors es troben desproveïts de recursos, quan no resulten pràcticament inexistents en determinades zones.

Si un terratrèmol constitueix, a priori, un fenòmen natural més o menys impredictible, la pobresa no ho és. Molt al contrari, és el resultat directe de determinades opcions conscients, de polítiques desenvolupades amb ple coneixement de causa per part de les classes posseïdores, les potències imperialistes i els seus organismes internacionals.

Amb prop del 90 % de la seua població vivint per sota del llindar de la pobresa, Haití és el país més pobre del continent americà. A escala mundial, se situa en el lloc 146 sobre un total de 179 Estats quant a l’índex de desenvolupament humà elaborat pel PNUD (Programa de Nacions Unides per al desenvolupament). Des de fa dècades, el poble haitià és víctima de maquinacions i d’explotació neo-colonial per part de les potències imperialistes, en primer lloc França i Estats Units. Una després d’una altra, aquestes potències mai han deixat de propulsar al poder i de donar suport a successius règims enfeudats a les metròpolis com en el cas de la dictadura dels Duvalier, des de 1957 fins a 1986, o del colp d’estat del 2004 -, que han espoliat les riqueses i la població del país per compte de les multinacionals capitalistes.

Les polítiques neoliberals, imposades per institucions com el Banc Mundial o el FMI, han arruïnat l’agricultura local, espentant a desenes de milers de camperols a amuntonar-se en precaris allotjaments de les ciutats. El tremolor de terra ha fet literalment desaparèixer barris sencers d’aquells suburbis.

Aquestes polítiques neoliberals han reduït salaris i desmantellat serveis socials, començant per la sanitat. Fa tot just uns mesos, el govern de René Préval havia reprimit brutalment amb l’ajuda de soldats de l’ONU un moviment social que exigiria un increment salarial en el sector de la sanitat de 1’7 a 5 dòlars al dia. El nivell de mortalitat infantil era de 80 defuncions per cada 1000 naixements. Abans del sisme, més del 40 % de la població no tenia accés a l’atenció mèdica i, pel que a les dones es refereix, aquesta proporció s’elevava al 60 %.

Esquerra Anticapitalista vol expressar tota la seua solidaritat cap al poble d’Haití, que pateix en aquests moments una inconmensurable tragèdia, després d’haver patit els flagells de l’imperialisme. Cridem doncs als treballadors i treballadores, a moviments, associacions i sindicats a brindar el seu suport als seus germans i germanes d’Haití.

Però, al mateix temps, cal denunciar clarament un sistema i uns responsables que han enfonsat a aquest país en una misèria sense pal·liatius; una misèria que multiplica avui exponencialment el nombre de víctimes del terratrèmol. Tot just decaiga l’atenció dels mitjans de comunicació, el poble haitià continuarà patint les seqüeles de la catàstrofe i la continuïtat de les polítiques que l’han sumit en la pobresa.

L’ajuda al poble haitià suposa, per descomptat, un suport material immediat. Però aquesta ajuda no podrà ser realment eficaç si no va acompanyada de l’exigència, dirigida molt especialment als governs de la Unió Europea, en aquests moments sota presidència espanyola, d’anul·lació incondicional del deute extern d’Haití, de la tornada al seu poble dels béns espoliats pels dictadors que romanen encara en els bancs suïssos i en altres paradisos fiscals del pagament de reparacions per part de les potències imperialistes. Aquests fons haurien de ser directa i democràticament gestionats per la pròpia població haitiana, a través de les seues organitzacions socials, comunitàries i sindicals.

Esquerra Anticapitalista vol a més cridar poderosament l’atenció sobre l’inquietant desplegament militar que, sota pretext de distribuir l’ajuda humanitària i prevenir saquejos, està realitzant Estats Units a l’illa. Després del colp d’estat a Hondures i de l’acord per a la instal·lació de noves bases a Colòmbia, l’administració Obama segueix embolicant els seus preparatius amb maniobres diplomàtiques i gestos amables. Però ningú pot cridar-se a engany sobre lo amenaçador, per a Cuba i Veneçuela, d’aquesta presència nord-americana reforçada en el Carib. Cal impedir que la devastació d’Haití servisca de trampolí per a noves agressions imperialistes contra els pobles de la regió.